Curiós i més aviat ridícul aquest ritual suposadament respectuós amb la neutralitat del rei. Van desfilant per la Zarzuela els polítics (en masculí, per variar) i el rei (també en masculí) els deixa anar quatre vaguetats, quatre tòpics, quatre paraules més o menys carregades de profunds i misteriosos significats, i els polítics a la sortida “rajen” una mica. Discretament, amb la delicadesa del que fa veure que és un súbdit educat i que es creu tota aquesta parafernàlia, cadascú deixa anar la carta als Reis que fa el rei. Diu el rei que desitja o que pensa o que li preocupa que€ Desdramatitzar una reforma constitucional, per exemple: queda bé i no compromet a res. També podria desdramatitzar l’arribada a Mart i ens quedaríem igual. Ja sap que la Constitució no es reformarà ni de conya en els propers anys. També sembla ser que diu el rei que li preocupa Catalunya. Clar. Igual que li preocupa on anirà a sopar en la seva propera sortida amb la reina. O també diu, sembla ser, que cal molt sentit comú i diàleg. Per suposat. De la mateixa manera que podria dir allò de “salut i pessetes, i la resta són punyetes”. Frases fetes, superficials, buides, insubstancials, per omplir de contingut un càrrec buit. Ja es pot deixar barba o parlar com un oracle, que no aconsegueix dissimular la seva falta d’autoritat moral per ocupar el tron i la fragilitat extrema de tot l’edifici corcat i apuntalat perquè aguanti una mica més. El rei transmet bons desitjos, situant-se per damunt del bé i del mal, per damunt de la misèria política de l’Espanya de 2016, com si ell fos d’un altre planeta. I el truc no li funciona gaire bé. Cortesans i periodistes s’esforcen a fer estrambòtiques exegesis de tan divines paraules, però al capdavall no hi ha res més que el buit dels rituals. I el d’un rei que escriu cartes als Reis, confiant que siguin més poderosos que ell. Sense adonar-se que ni ell ni els altres no existeixen, que no són altra cosa que reis de fantasia. I així van fent, salvant la pàtria de totes les pàtries, com si no passés res€ A veure si ens ho creiem, com hem fet sempre.
