Una de les coses més incomprensibles de la comprensible (però catastròfica) operació “Salvem Rajoy” és que no han dedicat ni cinc minuts a construir un argumentari mínimament sòlid. No hi ha guió, es va improvisant sobre la marxa. Sí, d’entrada parlar d’això de la “governabilitat” d’Espanya impressiona i queda força bé, seriós, responsable i un punt dramàtic. El problema és quan cal concretar què redimonis és aquesta “governabilitat” i a sobre la realitat s’encarrega d’empastifar la suposada, hipotètica i presumpta honorabilitat del govern espanyol. Mala peça al teler€ De manera que han muntat un sarau de proporcions èpiques i esperpèntiques sense saber ben bé què recoi expliquen a la ciutadania i molt especialment a la gent que és o se sent més o menys d’esquerres. La cruesa del joc “aparta’t tu que m’hi poso jo” o de les conspiracions necessita sempre d’alguna excusa argumental poderosa: hi ha d’haver un bé superior que justifiqui haver fet coses lletges. Però no el troben, ni els salvadors ni els salvats. Ja s’entén que sobretot la cosa va de salvar-se ells mateixos del diluvi que intueixen i que encara creuen que podran frenar, però necessiten desesperadament l’argument definitiu, el titular que posaran tots els diaris, teles i ràdios que tenen al seu servei. Tanmateix, no desesperem€
De mica en mica, va prenent forma una idea: salvar Espanya. L’essència de la nació, tal com ha dit la pròpia Susana Díaz. Poca broma. Davant dels desafiaments secessionistes, és el moment de tancar files i apostar per la unitat. El cataclisme és i serà de tals proporcions que sens dubte justificarà qualsevol maquiavelisme. La pàtria, el bé suprem: no és moment per tenir massa manies i fer el llepafils. L’argument té un gran futur en els propers mesos i acabarà per construir un guió: ha arribat l’hora de salvar Espanya. Donem-los una mica de temps per arrodonir-lo i perfilar-lo i ja estarà. Tot tindrà un sentit, un titular. Clar que, qui vulgui comprar aquesta moto, no trigarà gaire a descobrir l’enganyifa…
