En resposta a l’article publicat al Diari de Terrassa pel senyor Mario Jiménez Malagón amb el títol "Medias verdades, dobles mentiras", la Taula de l’Aigua de Terrassa vol fer ús del seu dret de rèplica amb el següent escrit de resposta.
És obvi que un ciutadà com vostè pugui discrepar del camí que s’ha iniciat a la nostra ciutat per recuperar un bé comú, i un dret bàsic per a la vida digna de les persones, com és l’aigua potable. Però el que no pot qüestionar de cap manera és que, després de 75 anys de concessió del servei de l’aigua a Mina, ara toqui complir amb el que està escrit al contracte i es procedeixi a la liquidació i reversió ordenada de tots els béns bàsics que són imprescindibles per seguir prestant el servei de subministrament a totes les llars de la nostra ciutat.
I… Resulta que el contracte diu textualment que: "Transcorregut el termini de 75 anys, es donaran per amortitzats i indemnitzats el capital, les obres i les instal·lacions, a més de les despeses originades, i, en conseqüència, extingida o caducada la concessió, quedant de propietat i plena disposició de l’Ajuntament l’explotació d’aquesta concessió, com la plena propietat de les conduccions, edificacions, instal·lacions i obres realitzades per a la captació, elevació, conducció i distribució de les d’aigües, procedents de la captació concedida a aquest Ajuntament al 1934 i tots els drets que d’aquesta explotació i propietats es derivin".
Senyor Mario, potser per desconeixement ignora que la concessió es va atorgar a nom d’uns industrials terrassencs, i posteriorment a Mina, sense cap tipus de concurs, perquè es va considerar que la gestió del servei seria sense "ànim de lucre", amb només un compromís de compensar les despeses i les inversions realitzades, per portar i distribuir l’aigua a Terrassa.
La veritat ha resultat una altra i Mina està obtenint uns beneficis d’un 10% de les despeses d’explotació, més un 6% de la compra d’aigua, més un percentatge superior en 1,75 punts a l’Euribor de tot el capital invertit. Aquesta anomalia del contracte s’ha mantingut fins al dia d’avui i cap govern municipal ho ha qüestionat.
Vostè tampoc es mostra favorable que l’Ajuntament en dues ocasions no hagi acceptat els increments sobre l’aigua que proposava Mina. Li vull recordar que els increments sobre el preu de l’aigua a la nostra ciutat des del 2003 fins al 2015 han estat del 63,6 %, mentre que l’IPC per a aquest mateix període va ser del 29, 8%.
Ha de saber que és obligació del nostre Ajuntament fiscalitzar els comptes de Mina al detall, abans d’autoritzar un increment de preu, doncs es tracta d’un servei públic, i és l’Ajuntament el titular indiscutible del servei. Ja era hora que l’Ajuntament deixés d’autoritzar els augments de preu, només donant per bo un resum de comptes presentat per la concessionària , en la immensa majoria de casos sense auditar. És obligació del titular el control i fiscalització de les despeses, ingressos i inversions al detall per poder justificar qualsevol increment de tarifes.
Vostè també fa esment que l’aigua, en la seva opinió, no ha de ser el punt més important de debat a la nostra ciutat, però els fets demostren el contrari. La concessió finalitza el proper 9 de desembre després de 75 anys, i és evident que aquest fet obre una possibilitat immensa per obrir el debat a la nostra ciutat sobre la recuperació de la gestió pública i directa de l’aigua.
Parlar de "falta d’intel·ligència emocional i afectiva a la nostra ciutat" és un insult al sentit comú i a la sensibilitat de la ciutadania de Terrassa. Ens està dient que encara hem d’agrair als accionistes, siguin de Terrassa o no, que hagin fet més o menys bé la seva tasca i que els hem de deixar seguir fent negoci per estalviar-nos els plets que interposen, i donar-los 50 anys més de concessió confiant que després no ens posaran problemes?
Vostè creu que encara els devem favors després que durant 75 anys s’hagin lucrat amb compensacions molt superiors als diners inicialment invertits?
Hem d’acceptar el xantatge que estan fent a l’Ajuntament per tal que acceptin una de les dues propostes de pròrroga de Mina: 25 anys més de concessió, sense cap tipus d’inversió, o 50 anys més amb inversions, amb la il·legalitat que comporta atorgar a dit, sense concurs de pública concurrència, una nova concessió?
Mina amenaça amb indemnitzacions milionàries si no acceptem aquestes "imposicions", a les quals l’Ajuntament ha respost amb un contrainforme d’un prestigiós bufet assessor, en què s’assenyala que com a màxim la indemnització no arribaria al milió d’euros, quantitat totalment assumible i que no comportaria increments de preu de les tarifes de l’aigua, amb la nova gestió directa.
Amb una gestió directa l’Ajuntament podrà disposar de més recursos econòmics, 1.800.000 euros de beneficis que anaven a parar als accionistes, per fer més inversions vinculades a la millora del servei i a la millora de la qualitat de l’aigua, i les tarifes es convertiran en taxes, com a preus públics de l’aigua, i hauran de passar pel control de legalitat i eficiència de la intervenció municipal, i com a taxes no es podrà tallar mai el subministrament de l’aigua a famílies per motius econòmics, i s’haurà de mantenir el cost real de l’aigua sense beneficis. De fet això de conduir els preus del servei de l’aigua a través de taxes és un imperatiu legal que ja fa anys que s’hauria d’estar aplicant.
També ens agradaria deixar-li clar que això que a ningú importa qui li subministra l’aigua, mentre el servei sigui constant, de qualitat sanitària i a bon preu, és, si més no, menystenir la capacitat de la gent de saber que el tema de l’aigua és molt més important i que va més enllà del fet que l’aigua arribi a les nostres aixetes. A la gent, també ens interessa la cura ecosistèmica del medi natural i ens importa també com es gestiona un bé que ens pertany a totes sense ànim de lucre. Al mateix temps aprofitem per repetir que defensem els llocs de treball de la plantilla necessària per seguir mantenint el servei a la nostra ciutat i el coneixement i el saber fer del que són dipositaris.
El que és cert, senyor Mario, és que fa la impressió que vostè amaga les veritats. I les mentides, a costa de repetir-se-les, només fan que convertir qui les diu en un mentider.
L’autor pertany a la Taula de l’Aigua de Terrassa
