Durant el trajecte en avió que el va portar des de Roma fins a Cracòvia per a la Jornada Mundial de la Joventut, el papa Francesc va mantenir la seva conversa habitual amb els periodistes que l’acompanyen. Allí va oferir el primer titular. En referència a l’atac perpetrat el dia abans a Normandia i que va costar la vida al sacerdot Jacques Hamel, el Papa declarà: "El món està en guerra". Però aclarí que no es tracta d’una "guerra de religions". El pontífex es va mostrar clar: "Parlo seriosament d’una guerra, una guerra d’interessos pels recursos naturals, guerra pel domini dels pobles. Algú pot pensar que estic parlant d’una guerra de religions. No. Totes les religions volem la pau. Són d’altres que volen la guerra. Entesos?".
En el castell de Wawel, on va parlar a les autoritats, els va dir que "fa falta disponibilitat per acollir els qui fugen de les guerres i de la fam; solidaritat amb els qui estan privats dels seus drets fonamentals, inclòs el de professar lliurement i amb seguretat la pròpia fe. També s’han de sol·licitar col·laboracions i sinergies internacionals per trobar solucions als conflictes i a les guerres, que obliguen moltes persones a abandonar les seves llars i la seva pàtria. Es tracta, doncs, de fer tot el possible per alleujar els seus sofriments, sense cansar-se de treballar amb intel·ligència i continuïtat per la justícia i la pau, donant testimoni amb els fets dels valors humans i cristians". També els va invitar a posar en marxa unes polítiques socials a favor de la família, "el nucli primer i fonamental de la societat per donar suport a les més febles i les més pobres, i ajudar-les a acollir responsablement la vida".
Un dels moments més importants de la JMJ fou el testimoni que va oferir en la Vetlla de Pregària del dissabte 30 de juliol la jove siriana Rand Mittri, arribada d’Alep, en què compartí que la por de morir qualsevol dia a causa de la guerra o de perdre la llar i la família és una constant en la seva vida però, malgrat tot i a pesar dels dubtes que l’assaltaven, no havia perdut la fe ni l’esperança. Justament fins a aquell moment a la JMJ de Cracòvia els refugiats havien estat protagonistes en abstracte. En la vetlla amb el papa Francesc varen prendre la paraula en la veu de la jove siriana. "El significat de les nostres vides ha estat interromput", explicava aquesta estudiant de ciències ambientals sobre un conflicte que malauradament no sembla acabar.
Ella col·labora amb els salesians en un centre d’acolliment on atenen més de 700 persones. És fàcil imaginar-se com es deu sentir. "Em resulta molt difícil donar-los esperança quan jo mateixa sento que una part de la meva vida també està arruïnada." Amb tot, no s’atura: "Així he descobert que Déu existeix malgrat el nostre dolor. És més, existeix a través del nostre dolor en què ens mostra el seu amor".
El papa Francesc va demanar a la multitud que pregués per Síria i pels altres conflictes que assolen la terra, per les guerres internes de cadascú. Unint les mans i guardant uns moments de silenci.
Aquesta ha estat la JMJ amb més mesures de seguretat de la història com a conseqüència de l’amenaça del terrorisme jihadista que planava sobre els grans esdeveniments que s’anaven a celebrar l’estiu passat a Europa. El papa Francesc va llançar un missatge més directe per al qui pretengui generar una guerra sota l’empara de la religió: "Nosaltres no cridarem contra ningú, no ens barallarem, no volem destruir. No volem vèncer el terror amb més terror". Aquest fou un dels seus missatges per a aquesta generació de joves que estan cridats a ser protagonistes del futur, d’un futur de pau.
L’autor és el bisbe de Terrassa
