Parlar de pagesia en una ciutat gairebé postindustrial ha d’ésser agosarat. Utilitzo l’adjectiu postindustrial tenint en compte la pràctica desaparició del sector tèxtil. I, evidentment, volent fer una glosa d’aquest sant equival -de retruc- a retre un sentit homenatge als terrassencs que més han fet per recuperar-ne el record i la devoció. Gràcies a l’empenta d’en Josep Playà Morera, fa dotze anys que es va començar a commemorar la diada del sant, a nivell local. La proximitat de la seu social (al carrer de Colom, número 99) amb la parròquia de Sant Josep i la bona predisposició del rector Jordi Fàbregas ho van fer possible. Allí, hi havia la seu de l’antic sindicat de pagesos i, l’any 2008, s’hi constituí la nova entitat germana Fundació Privada Terrassenca sant Galderic. El motiu d’adoptar/triar aquest nom fou recordar el patró pagès més antic i venerat. Sobretot a la Catalunya vella… Malgrat no ésser català, representa plenament la relació històrica entre Catalunya i Occitània.
Hem de situar els seus orígens al poblet de Vilavella, a la zona de Carcassona, al Llenguadoc (Occitània). Allí, hi va néixer (l’any 820) i va viure fent de pagès. I es va distingir per ser un bon treballador i saber treure profit de les coses, tot ajudant aquells que ho necessitaven. Estimava la feina i manifestava un gran sentiment de religiositat i amor envers la natura. Això va fer que, l’any 990, fos canonitzat i reconegut com a patró de la pagesia.
A partir d’ací, cada any pels volts del 16 d’octubre (festa del sant) organitzen uns actes de celebració. Cada cop amb més ressò ciutadà i amb major nombre de gent implicada. Així, fa sis anys, van inaugurar el Racó de sant Galderic, a l’exterior del Mercat de la Independència. Va ésser sota la presidència de l’alcalde Pere Navarro. La placeta d’aquest racó correspon a l’indret on els pagesos i pageses de Terrassa i contrada van tenir -durant molts anys- llurs parades de fruita i verdura. Una bonica ceràmica de l’artista local Rosa Pascual n’és testimoni i senyal d’homenatge.
Enguany, pretenen que la diada tingui el màxim ressò. Després d’altres intents, han aconseguit -dins d’una molt nodrida agenda d’actes- que presideixi la missa l’abat de Montserrat (Josep Maria Soler). Es tracta d’un motiu més per convidar la ciutadania egarenca a sumar-s’hi joiosament. Una de les persones que més han contribuït a poder assolir aquesta fita ha estat en Joan Casals Clotet. Un personatge prou conegut en diferents àmbits, de qui no cal entrar en més detalls.
Mai no podem perdre de vista la perspectiva històrica de la nostra vila: la vella i bella Ègara. Potser una vessant on cal incidir més, tanmateix, és en el valor específic de les famílies que tenien cura de les masies que ens envolten. D’alguna manera, totes elles van ajudar i van fixar les arrels -en gran manera- per la creació del que avui és la ciutat. Gràcies a totes elles, es va passar de l’agricultura i la ramaderia a un alt nivell d’industrialització, reconegut internacionalment.
Tanco el meu article amb la meva més cordial, sincera i sentida felicitació a tots els socis i/o simpatitzants de la Fundació sant Galderic. Faig vots per tal que la figura del seu patró els esperoni en tot moment. Sense deixar-los de reconèixer la vàlua d’una tasca ben feta.
