Una de les funcions dels rituals, de les desfilades, dels protocols i cerimonials és confirmar que tot segueix igual, que les coses van com han d’anar, que ens sentim segurs (amb raó o sense) dintre d’un cercle de símbols i coses conegudes. Això és el que va fer ahir gran part de la política espanyola, amb sorolloses (i silenciades) excepcions. Es tractava de reafirmar que "la co-sa" continua com sempre, des de l’eternitat fins a l’eternitat. Soldats, himnes, escenografia, banderes…
Si et poses a dins d’aquests rituals, t’acabes convencent si més no una mica, perquè funcionen i impressionen. Si et quedes a fora, veus les esquerdes, les amenaces, tot allò que va quedant buit de significat i que un bon dia pot caure com si fos un castell de cartes. Sí, ja ens n’hem adonat: s’ho han muntat i ara simplement el problema és com ens venen la moto. És evident: estan convençuts que ens vendran la moto.
I possiblement a la majoria, sí. Hi ha una gran majoria, encara, disposada a comprar motos velles, trucades, atrotinades i inservibles. Aquesta és la desgràcia del país, del sistema en el qual ens hem mogut des de fa segles. De manera que sí, que faran veure que el rei actua, que les coses s’han posat serioses, que s’ha de fer un govern al preu que sigui, i que hi ha reptes històrics que cal afrontar amb urgència. Res, paraules buides.
Qui dia passa any empeny. Tanquen en fals l’enèsima crisi, es convencen que ja ho tenen tot lligat, surten de la desfilada i del palau com qui baixa del Sinaí i, apa, som-hi, que aquest 2016 no ha estat res, que tot està controlat i no passa res. Certament, se n’han sortit, han aguantat i han manipulat fins a aconseguir-ho. Per sempre? Creuen que sí, però la realitat amaga sempre sorpreses quan les crisis es tanquen en fals… Més himnes, més banderes, més lleis i jutges…
Fins que un dia tot això col·lapsarà.
