Moltes de les festes que celebrem ens importen un rave a la immensa majoria. Fem festa perquè al calendari surt que toca fer festa, per alguna raó… Quines? Festes del poble o ciutat de cadascú, que sí acostumen a tenir un sentit propi i compartit. Festes lligades a antiquíssimes tradicions, més o menys tapades pel cristianisme i que encara tenen un atractiu poderós… Festes religioses, que han esdevingut absolutament minoritàries. Festes comercials… I festes institucionals o polítiques, que en teoria han de ser de tots i en realitat estan envoltades de desafeccions i manipulacions. Són festes pensades per enquadrar el poble, però la majoria grinyolen poc o molt. Per exemple, és més "festa nacional i transversal" el 23 d’abril que l’Onze de Setembre, tot i que aquesta ha guanyat un nou significat independentista els darrers anys: ja no és de tothom, potser tampoc no ho ha estat mai… I, si parlem del 12 d’octubre o el 6 de desembre, el nivell de desafecció ja puja a l’estratosfera. Són dues festes que dibuixen clarament l’esquerda sobre la que viu aquest país. Hispanitat? Quina? Constitució? Quina? Es tracta de festes segrestades, artificioses. La de la Constitució hauria pogut funcionar, si no haguessin segrestat la Constitució ja fa molts anys. Però la del 12 d’octubre… Continua essent "el Día de la Raza Española". No té remei. L’han camuflat, però segueix essent el mateix des del 1918 i des que Franco li va canviar el nom per "Fiesta de la Hispanidad". I com a "Fiesta Nacional", nom que li van posar el 1987, no ha funcionat mai, perquè té fonaments falsos, artificials i tramposos. Això és el que celebrem avui, una festa de cartró pedra que, com la resta de l’escenari teatral, s’està caient a trossos. No només a Catalunya, no: és una d’aquelles festes que a la immensa majoria li importen un rave. Alguna cosa deu voler dir això sobre la "nació" que hi ha al darrera de la "Fiesta Nacional", no? Però ni cas, ells a la seva, que tenen feina per apuntalar l’edifici en ruïnes…
