El dia 1 d’octubre de l’any 1931, al Congrés dels Diputats, Clara Campoamor defensava amb un discurs que acabaria sent històric el dret a vot de les dones. Republicana, feminista i profundament d’esquerres, Campoamor va ser una de les primeres diputades al Congrés – junt amb Victoria Kent – en una època en què les dones eren elegibles però paradoxalment no podien participar a les eleccions de manera activa, votant.
Campoamor va defensar els seus valors amb gran convenciment, amb arguments impecables i irrebatibles. Aquell dia, la diputada Clara Campoamor va fer servir la raó per reivindicar allò que creia amb el cor, els valors que l’havien portat a implicar-se en la vida política i que considerava imprescindibles perquè la societat espanyola dels anys trenta avancés, progressés i ho fes de manera igualitària.
Avui, vuitanta-cinc anys després d’aquell discurs vibrant, les dones han conquerit nombrosos drets, tot i que la igualtat real i efectiva encara no és del tot plena al nostre país. Lamentablement, encara existeixen alguns esculls que no ens permeten parlar d’una societat totalment igualitària, ja que hi ha àmbits en els quals dones i homes no són iguals. Les dones continuen sense ocupar els càrrecs directius en la majoria d’empreses i institucions, la bretxa salarial segueix existint, els rols basats en un model social masculinitzat segueixen predominant i la violència masclista encara es cobra víctimes cada any.
Des de les institucions públiques fa temps que s’apliquen polítiques amb l’objectiu de canviar les coses, de promoure accions que situïn les dones en una posició realment igualitària amb els homes, però hi ha una qüestió de fons que només es pot afrontar des dels valors col·lectius d’una societat, fins i tot des de la individualitat de cadascú. Si volem la igualtat plena, ens l’hem de creure.
Com defensava Clara Campoamor, el primer dret natural és el dret fonamental basat en el respecte a tot ésser humà. Cal, doncs, seguir treballant perquè la nostra sigui cada vegada una societat més oberta, respectuosa i tolerant.
Encara queda molt camí per recórrer, molts estereotips que trencar i molta cultura de la diversitat per promoure i ensenyar des de la infància.
En els anys trenta, Clara Campoamor va lluitar amb les paraules i el convenciment personal per aconseguir aquells drets que considerava que havien d’assumir-se per justícia social.
Molts anys després, vivim en una democràcia avançada, però que sense cap dubte encara ha de continuar creixent i millorant. Cal que seguim madurant com a societat, com a col·lectiu on es garanteixin la cohesió i la convivència, on els drets individuals i comuns es respectin i es blindin.
L’autor és secretari d’Organització del PSC de Terrassa
