Saber fer la pau és infinitament més difícil que fer la guerra. El Nobel que li han donat al president colombià, Santos, és un premi a una persona que se l’ha jugat per aconseguir acabar amb una guerra. Una guerra interna, una guerra civil, una de les moltes formes de guerra civil que existeixen. Santos no és un perillós revolucionari, sinó que forma part de les elits colombianes de tota la vida. Ha perdut, per poc, el referèndum i ha guanyat el Nobel, i segurament una oportunitat a mitjà termini per tornar a intentar la pau. Més enllà d’altres matisos, i sense entrar en el fons colombià de la qüestió, és tota una lliçó per a països que no saben fer la pau. Espanya, per exemple, la “madre patria” depèn per a què, en aquest cas, guarda un prudent silenci sobre Colòmbia, no fos cas que a algú se li acudeixi comparar i treure’n conclusions€ Comparar què? Euskadi, per exemple, on s’ha fet una mena de pau, on l’Estat ha guanyat -amb mètodes nets i bruts- una guerra no declarada. O la Guerra Civil, que encara treu el nas€ O el propi franquisme, que no va deixar mai de ser una guerra contra mig país. Aquests dies veiem que la fiscal general de l’Estat obstaculitza tant com pot el procés de la jutgessa argentina Maria Servini: ni hi ha hagut ni hi haurà oportunitat per fer ni justícia ni pau amb el franquisme. Ni amb els cadàvers encara abandonats a tants descampats, per tot Espanya. Aquesta és la diferència essencial amb la pau valenta del president Santos o amb altres processos exemplars, com el de Mandela, o menys exemplars però també inspiradors, com el d’Irlanda del Nord. Sobre paus ben fetes es poden construir futurs. Sobre coses tapades de qualsevol manera pels vencedors o pels seus hereus no s’acaba construint mai res sòlid. Aquest és un dels pecats originals de la transició espanyola, només afrontat, una mica, per Zapatero. I aquí sota hi ha l’esquerda profunda que bloqueja la possibilitat de tenir algun dia un país veritablement millor. O algú pensa que veurem mai un intent seriós i valent de fer les paus, en tots els sentits, i reiniciar?
