Al ple de setembre vaig fer una intervenció en la qual feia referència a aquelles personalitats del món polític que anomenem barons. Els mitjans de comunicació i la ciutadania en general ens referim amb aquest terme a aquelles persones que han assolit un pes específic en la capacitat d’influència en les direccions dels partits de què formen part. N’hi ha que ho són perquè han esdevingut, a força de l’exercici del poder, una veritable cruïlla d’influències. D’altres, a força de posar-se al servei de les seves responsabilitats derivades dels vots i les urnes, perquè han sabut trobar els llocs de confluència per afavorir l’interès general. La teva feina al capdavant de l’Ajuntament de Terrassa durant més de 20 anys, la complexa tasca desplegada, les conciliacions i acords entre parts, les decisions estratègiques per a la ciutat, etcètera, no poden ser posades en qüestió per l’actual alcalde de Terrassa, perquè sento un profund respecte per aquest càrrec de representació democràtica i perquè conec el que significa tenir la responsabilitat personal de prendre decisions d’efectes generals. Qui pot jutjar la teva tasca, com també la meva, és la ciutadania de Terrassa. Ells són els que tenen el poder de valorar i contrastar les nostres promeses i paraules amb les nostres accions i resultats. Per això, t’escric aquesta carta en obert, per mostrar a la ciutadania que el repte democràtic que tenim els actuals representants en les institucions públiques és transformar les nostres maneres de rendició de comptes. En aquest cas, una explicació privada que elevo i la faig pública.
Lamento que les meves paraules, dites en el context d’unes setmanes de molta tensió política, hagin pogut semblar un atac personal. No és la meva intenció ofendre cap persona, ni íntimament ni públicament. La meva intenció és, i sempre serà, explicar la realitat de les coses de la manera més objectiva possible i fer-ho amb absoluta claredat. És el meu deure davant la feina interpel·lant i de control del meu Govern per part de la resta de regidors i regidores del ple, i ho és també davant del conjunt de la ciutat.
Lamento, també, que una legítima acció administrativa de l’Ajuntament de Terrassa com és la tasca de liquidació de la concessió del subministrament d’aigua de la ciutat s’hagi volgut mostrar com una “guerra” entre interessos de part. Que el que hagués hagut de ser la finalització del contracte i rendiment de comptes de l’empresa concessionària al titular del servei i a tots els ciutadans de Terrassa s’hagi volgut presentar a l’opinió pública com un atac a l’empresa privada Mina. Nosaltres sentim que actuem en defensa de l’interès general i sabem que no ens cal atacar ningú per assolir el que és un dret inapel·lable de la missió de la nostra institució.
Saps que el més rellevant no és que, com a alcalde, hagi pres la decisió de treballar per aconseguir una gestió pública de l’aigua. El més rellevant és que he decidit no fer-ho sol, sinó amb el màxim de forces polítiques del Consistori i colze a colze amb tècnics i ciutadania. Com saps, des de fa uns mesos treballem per crear un espai de debat en què tothom sigui reconegut com a actor cooperador amb l’Ajuntament i en què es respectin tota mena d’opinions. Un espai on trobin lloc per expressar-se des dels veïns i veïnes fins als treballadors de l’actual empresa concessionària o els petits accionistes de la mateixa. O no som tots usuaris del servei de l’aigua?
La meva tasca com a servidor públic respecte a la finalització del contracte el 9 de desembre i el meu compromís amb la qualitat d’aquest servei bàsic estan encarrilats. La feina avançarà de la mà dels treballs interns de la nostra administració i de totes les interaccions amb la ciutadania. La meva missió és garantir que el tren no descarrili i que aquells (com alguns auguren) que en el futur hagin de continuar aquesta tasca trobin una màquina que avança serena i segura amb el combustible de l’interès general.
L’autor és alcalde de Terrassa
