Estaríem d’acord que l’educació com a concepte general, i molt ampli, és la base fonamental per poder plantejar-se una transformació real i profunda de la nostra societat. Cap canvi , ni estructural ni conjuntural, que vulguem instaurar tindrà l’èxit que esperem, si abans no dotem la societat de dones i homes amb uns valors de base humana , potents i sòlids, que puguin anar arrelant i que siguin la base real per construir un sistema social just, igualitari… i alternatiu, davant d’un capitalisme destructiu, corrosiu i sense cap principi racional com el que estem patint.
Quan parlo d’educació, en sentit ampli, no només em refereixo a l’escola com a institució, sinó a tot el ventall de determinants que envolten qualsevol nen o nena durant el període de creixement (entorn social, econòmic, polític, família, mitjans de comunicació…). Per tant és clar que ningú s’escapa de la responsabilitat davant de la tasca de l’educació…
Però avui m’agradaria parlar de l’escola i de l’actuació “urgent” que cal fer, mentre els polítics i poders s’acaben d’aclarir, a veure si renoven o no el sistema educatiu, o si deixen o no de retallar de forma “irresponsable” en recursos per a l’educació o utilitzen un tema com aquest pels seus “interessos egoistes”.
Hem d’unir esforços, societat, escola, famílies i administracions per impulsar el coneixement, la difusió i el treball compartit, de forma transversal, i dins de les escoles, dels drets humans, els drets socials i els valors essencials que ens facilitin el retorn a un humanisme, sense límits… Cal que nenes i nens palpin i experimentin el que està passant al seu entorn… De la vulneració impune, i tan greu, que hi ha dels drets humans (les normes mínimes que els governs de la humanitat es van autoimposar, un dia, per evitar la barbàrie, però que són incapaços de respectar).
Sí que és veritat que la Comissió de Defensa dels Drets Humans del Col·legi d’Advocats de Terrassa, juntament amb la síndica Isabel Marquès, ja fa 8 anys que ens dediquem a fer xerrades i donar eines per a la difusió dels drets humans a les escoles i als mestres (amb molt d’èxit i acceptació, per cert). I està molt bé!.., però cal anar més enllà, molt més… Cal un pacte entre Ajuntament, entitats que treballen pels drets humans, associacions de veïns i escoles per aprofundir molt més en aquest treball. Poder dissenyar un programa d’actuació per a tota la ciutat que inclogui el treball quotidià dels mestres amb els nens i nenes, el coneixement, l’experiència i la conscienciació per a pares, mares i societat en general, en què el respecte als drets sigui una tasca superior, fonamental i comuna de tots i totes. I que hem de ser conscients que hi ha uns deures i uns drets que cal treballar, assumir, aprendre i desenvolupar, de forma transversal.
D’eines, instruments, persones motivades, activistes i imaginació, no en falten… Ara només falta ser valents, sensibles i de forma decidida fer de Terrassa una ciutat on de veritat els drets i els valors humans en siguin els protagonistes…, però no en nous pronunciaments o grans declaracions escrites de mal recordar (com aquell “Terrassa, ciutat de les persones” o, més actualment, “Terrassa, ciutat feminista”), ja en tenim prou d’eslògans polítics, que només són paper mullat! Estic parlant de treball constant, cooperatiu, solidari… Sense interessos polítics ni de cap tipus. I amb objectius concrets i tangibles. Són els nostres fills, néts… que ens necessiten… Són l’única esperança per a un món digne d’anomenar-se humà… I hem de treballar pel seu futur. Lluitem amb els nostres nens i nenes pels drets i els valors humans, siguem agosarats i obrim les aules. Sense por! Hi ha molta feina a fer! I molt a collir! Per exemple, la nostra dignitat!
* L’autor és advocat. Activista pels drets humans i socials
