Com cada any, aquest 21 de setembre, la Comunitat Bahà’í de Terrassa commemorarà el Dia Internacional de la Pau, fent una convocatòria als representants i creients de les diferents confessions religioses, representants polítics i a totes aquelles persones que desitgin participar-hi.
En uns moments en què l’establiment de la pau és un fet urgent i, al mateix temps, es van revelant com a inoperants tots els intents per aconseguir-la, volem que aquest acte ens serveixi per pregar i reflexionar, amb humilitat, sobre què podem fer cadascú de nosaltres, dins les nostres possibilitats, per tal de posar en marxa i donar suport a noves iniciatives encaminades a accelerar aquest procés.
Pensem i creiem fermament que cap intent per corregir els assumptes humans pot prescindir de la veritable religió, aquella que està alliberada de prejudicis i violència. Però alhora som conscients, i no cal esmentar-ho amb detall, dels horrors que viuen avui dia poblacions indefenses, a conseqüència de brots de fanatisme barrejats amb altres interessos, que embruten el nom de la religió.
Quan la religió ha estat fidel a l’esperit i a l’exemple de les figures transcendentals que van donar al món els grans sistemes de creences (Krishna, Buda, Zoroastre, Moisès, Jesús, Muhammad, Bab, i Bahá’u’lláh, etcètera), ha despertat en pobles sencers les capacitats d’estimar, de perdonar i de transformar. Al mateix temps els ha impulsat a mostrar intrepidesa, a superar els prejudicis, a sacrificar-se pel bé comú i a disciplinar els impulsos emocionals de tot ésser humà. La preocupació primera de tota creença religiosa és l’ennobliment del caràcter i l’harmonització de les relacions humanes. Les escriptures de totes les grans manifestacions han ensenyat sempre al creient a considerar el servei al proïsme no només com un deure moral, sinó com una via per a l’acostament de la seva ànima cap a Déu.
Tampoc podem oblidar com la religió ha influït en l’estructura de les relacions socials. Seria difícil pensar en cap avanç fonamental de la civilització que no hagi derivat de l’embranzida moral d’aquesta força perenne. Bahá’u’lláh, fundador de la fe bahà’í, va escriure: "La religió és una força social, és el més gran de tots els mitjans per a l’establiment de l’ordre al món i per a la pacífica satisfacció de tots els que l’habiten… Déu té dos propòsits a l’enviar els seus profetes als homes. El primer és lliurar els fills dels homes de la foscor de la ignorància i guiar-los a la llum del veritable enteniment. El segon és assegurar la pau i tranquil·litat del gènere humà i proveir tots els mitjans pels quals aquestes poden ser establertes". Si comprenem l’objectiu de la religió, tot creient té davant seu un gran repte: "arribar a ser un agent actiu de la transformació espiritual i social".
Inspirada per aquesta perspectiva, la comunitat bahà’í ha estat una promotora vigorosa de les activitats interreligioses des dels seus començaments, per tal de dissoldre diferències teològiques amb un gran esperit de tolerància mútua que permeti treballar totes les religions juntes, per tal de progressar en la comprensió i la pau. A part dels entranyables vincles que aquestes activitats creen, els bahà’ís veuen en l’esforç d’acostament entre les diverses religions una resposta a la voluntat divina envers un gènere humà que entra ara en la seva maduresa col·lectiva. Els membres de la nostra comunitat continuaran oferint la seva col·laboració per totes les vies al seu abast. Però, si volem que el discurs interreligiós i les accions que s’emprenen contribueixin significativament a curar les ferides que afligeixen una humanitat desesperada, hem d’abordar amb sinceritat i sense més evasives que hi ha un sol Déu i que, més enllà de la diversitat de l’expressió cultural i de la interpretació humana, la religió és una sola.
L’autora és de la comunitat bahá’ì de Terrassa
