La setmana passada va començar un nou curs escolar i, lamentablement, toca tornar a posar al calendari una de les assignatures que encara tenim pendents com a societat: la violència entre joves que s’exerceix a les aules i en d’altres espais del nostre entorn habitual.
Per diversos motius de discriminació totalment injustificable, existeix una violència entre joves directa, física i, per tant, evident. Però hem de ser molt conscients que en diversos centres escolars es produeix un assetjament més subtil que sovint passa desapercebut però que pot ser tant o més perjudicial com la violència física. En el darrer informe de bullying, cyberbullying i factors associats coordinat per l’organisme Save the Children, ens mostra que un 9,3% d’estudiants enquestats han patit algun tipus d’assetjament en els darrers mesos al centre on cursen els estudis. Un de cada tres nens i nenes ha estat insultat per mòbil o a través de les xarxes socials, i un 5,4% dels enquestats reconeix haver assetjat algú. Quins tipus d’assetjament i discriminació podem detectar? Per desgràcia, el ventall és molt ampli: xenofòbia, homofòbia, sexisme, transfòbia, discriminació per nivell econòmic i/o cultural, per discapacitat, per motius estètics, etcètera.
Aquesta forma de maltractament que representa el bullying despunta especialment en el moment que un infant comença a desenvolupar la seva pròpia personalitat i aquesta es fa evident, durant el primer cicle de l’ESO, i les dades ens demostren que sovint són les noies qui en surten més malparades.
Per evitar aquest tipus de conductes destructives -tant per a qui assetja com per a qui és assetjat – és molt necessari treballar des de casa i també des de les aules l’educació emocional i l’adquisició d’habilitats socials. Més enllà d’ensenyar uns continguts, cal que també eduquem els nostres infants i joves en els valors del respecte, la convivència i la tolerància.
A Espanya més del 50% de les persones menors LGTB pateixen assetjament escolar. És una dada molt elevada i que comporta un risc social evident: els estudis demostren que, d’aquests, el 43%, són adolescents LGTB que han arribat a plantejar-se el suïcidi i un 81% fins i tot ha arribat a planificar-lo.
Alguna cosa no estem fent bé com a societat quan a data d’avui encara exposem els nostres menors a l’homofòbia i als riscos que aquesta suposa. No pot ser que la discriminació, per cap mena de motiu, estigui tan present a escoles i instituts. No podem quedar-nos de braços plegats davant situacions que creen víctimes visibles, en una societat que silencia el seu patiment. Aquest silenci nega una realitat que necessita solucions urgents, perquè el bullying deixi d’existir en l’àmbit de l’ensenyament i, en conseqüència, desaparegui també del món laboral.
