Els ciutadans contemplem el context actual de la política des de la perplexitat, ja que des de fa gairebé un any tenim un govern en funcions, és a dir, incapacitat per governar. La pluralitat de partits ha comportat a les darreres eleccions la dispersió del vot de manera que no hi ha unes majories clares per formar govern, la qual cosa implica la necessitat de dialogar i de pactar com és natural en una democràcia deliberativa on la presa de decisions respon a la voluntat col·lectiva dels membres dels diferents grups polítics, que són els representants de les diferents maneres de pensar dels ciutadans.
El fracàs circumstancial de les negociacions, que es manifesta amb l’immobilisme i la quietud, em recorda la faula “L’ase de Buridan”, de Jean Buridan (1300-1358), seguidor del filòsof Guillem d’Occam: un ase es troba situat entre dos munts d’alfals de la mateixa quantitat i qualitat. En no decidir-se entre un dels dos menjars acaba morint-se de fam. Aquesta faula és interessant perquè parla de la relació entre l’ intel·lecte, la racionalitat, i la voluntat. És un dilema que ja havia plantejat Aristòtil a “Sobre el cel” en afirmar que qui pateix de fam i de set, però que està a la mateixa distància del menjar i de la beguda, aquest romandrà forçosament quiet. La voluntat és guiada per l’enteniment quan aquest és capaç de determinar entre dues opcions quina és la millor. Ara bé, quan dues o més opcions són iguals i l’enteniment no pot aportar res a la voluntat, aleshores, sembla ser que hom romandria absurdament quiet, immòbil, com l’ase de la faula, ja que la voluntat segueix necessàriament el judici de l’enteniment.
Això pot semblar absurd. Pensem, però, què passa quan hom vol vestir bé i té dos vestits igual de bonics, per quin opta? I si s’enamora de dues persones igual d’interessants, per quina es decideix? Aquest immobilisme i paràlisi intel·lectual són una idea paradoxal que ens exemplifica els límits de la racionalitat. L’home, vol dir Buridan, actuaria en funció de la informació i del coneixement que rep de l’enteniment. Però, si aquest no ens diu res, l’home es converteix en un vaixell sense timoner.
Quan manca la deliberació intel·lectual, que ha de determinar quina de les opcions és la millor o la menys dolenta, aleshores la voluntat, desemparada, perplexa, es descol·loca, dubta, perquè no té un punt de referència a partir del qual elegir, decidir i actuar. Per superar l’immobilisme hom ha d’acceptar que en tota presa de decisions hi pot haver una part no racional, un risc a assumir. La situació política actual, però, no té davant de la presa de decisions dues opcions i molta racionalitat, sinó un ventall d’opcions i escassa anàlisi racional. Sovint els mitjans de comunicació en relació amb la presa de decisions es refereixen al procediment, és a dir, que els partits negociïn, que dialoguin, però s’obliden del que és més important, el contingut de les decisions: per decidir cal saber, cal estar molt informat sobre el que volen els militants i els votants de cada partit, ja que es tracta de prendre la decisió correcta i no qualsevol decisió. Aquesta és la qüestió.
És molt més important el contingut, de què cal parlar, què cal pactar, que no pas el procediment, com es fa.
La presa de decisions que els humans hem de fer permanentment, ja que sempre estem fent judicis sobre el que passa i el que ens passa al nostre voltant en relació amb el bé nostre particular o el bé comú, està arrelada en la deliberació, que és el centre en el procés d’elegir. No hi ha decisió sense deliberació prèvia, és a dir, sense que la raó reflexioni sobre els millors mitjans per aconseguir el fi proposat (el bé comú). Altrament, com molts afirmen, caldrà fer prevaldre la voluntat per damunt de l’enteniment tot i prescindint d’una completa anàlisi racional dels fets i superar l’actual immobilisme amb actes de la voluntat encara que aquests puguin ser qualificats d’irracionals tot i invocant el sentit comú, la consciència moral o les emocions. Pot ser això últim l’assumpció d’un risc o, més aviat, un salt al buit, a la foscor?
L’autor és filòsof
