L’Ajuntament de Terrassa ha demanat la revisió cadastral, que es farà al llarg de 2017 i s’aplicarà l’any 2018.
Per part de l’Ajuntament de Terrassa s’indica -segons informa als mitjans de comunicació (Diari Terrassa 23/8/2016)- que es tracta de revisar els valors dels immobles per tal d’actualitzar-los, pel fet que l’anterior revisió es va realitzar fa 20 anys.
La Cambra de la Propietat, de què sóc secretari, considera important clarificar algunes qüestions, de cara que la ciutadania tingui total informació sobre l’abast de la revisió.
El valor cadastral és la suma del valor del sòl i el valor de la construcció.
Com diu l’Ajuntament, la llei marca que aquell valor cadastral no pot superar el valor de mercat.
Però no explica, i pot induir a error del ciutadà, que el Govern de l’Estat fixa un coeficient de referència al mercat, que a l’actualitat és del 0,5 (coeficient RM), que s’ha d’aplicar al valor individualitzat que resulta de la ponència de revisió.
És a dir, que el valor que s’apliqui a cada finca té com a límit el 50 per cent del valor de mercat. Altrament, el fet que la revisió última ho va ser amb efectes 01/01/1997 no significa que no s’hagi incrementat i molt la pressió fiscal.
Així, per exemple, del maig de 2007 al maig de 2014, l’IBI es va incrementar a Terrassa en un 27,50 per cent i, a més, en aquest mateix període, l’Ajuntament va passar a cobrar un 18% més de rebuts (i en aquest context la renda mitjana neta anual de les llars a Catalunya va caure més d’un 5% i les llars terrassenques no en van ser cap excepció).
L’any 2013, per exemple, tot i que del 2011 al 2012 les quotes a pagar de l’IBI es van apujar a Terrassa un 15,50 %, l’Ajuntament ja va demanar al Cadastre l’aplicació de la revisió cadastral exprés per la qual l’Ajuntament es va "adherir" a l’aplicació dels coeficients "d’actualització" de valors cadastrals, fruit dels quals, l’any 2014, en aplicar l’increment del 10% previst a la llei de pressupostos del 2014 (art. 73 de la llei), s’incrementaren els rebuts en un 10%.
A tenir present, també, que, de maig de 2007 a maig de 2016, l’IPC ha pujat només un 12,5%.
Caldrà, per tant, estar molt a l’aguait de quin sigui l’estudi de mercat que es realitzi (a la Cambra de la Propietat, l’estudi de mercat que es va fer per a la revisió aplicada a partir de 1997 no se li va voler entregar per part del Cadastre, sinó després d’una reclamació formal).
És important, avui en dia, tenir la major transparència per tal de poder analitzar les dades que s’incorporin a l’estudi que necessàriament s’ha de realitzar per part del Cadastre (amb el concurs de l’Ajuntament), que serà la pedra angular i fonamental de la ponència de valors que després es redacti.
Important també destacar, contra el que s’ha traslladat per l’Ajuntament als mitjans, que la llei fixa uns límits molt importants als ajuntaments -també al de Terrassa- per tal que es traslladi efectivament l’increment de valors en un increment de fiscalitat i, per tant, de major pressió fiscal fruit de l’IBI revisat.
La capacitat dels ajuntaments per evitar que l’increment dels valors no suposi un increment de les quotes a pagar és expressament limitada per llei.
Una mostra històrica del que succeeix realment amb les revisions cadastrals és la que ja vam patir a Terrassa amb la revisió cadastral anterior.
L’any 1997 el valor cadastral mitjà es va incrementar en un 103,69% i la quota mitjana a pagar pel ciutadà al propi Ajuntament de Terrassa es va incrementar en un 21,26%.
L’autor és advocat
www.planaslegal.com
