El papa Francesc ha canonitzat aquest diumenge la religiosa Teresa de Calcuta (1910-1997). És molt significativa aquesta canonització dintre de l’Any Sant de la Misericòrdia de Déu. El santoral cristià col·loca el 5 de setembre la festa d’aquesta religiosa albanesa, que fou beatificada a Roma el 29 d’octubre de 2003 per sant Joan Pau II, que obtingué el Premi Nobel de la Pau, de la qual han parlat sovint els mitjans de comunicació i que ha estat considerada com "la dona més famosa del segle XX". És contemplada com un gran exemple de la unió del culte a l’Eucaristia i les obres de misericòrdia. Així ho va viure ella i així ho viuen les germanes Missioneres de la Caritat, que ella fundà i de les quals tenim una obra a la nostra diòcesi, concretament a Sabadell.
La seva idea central, quan procedí a la seva fundació, va ser que "per calmar la set de Jesús a la creu es necessiten amor i ànimes" i per això fundà les Germanes Missioneres de la Caritat -també existeix una fundació masculina- per portar l’amor de Crist "als més pobres entre els pobres". "Vaig sentir amb força que Jesús volia que jo el servís en els més pobres entre els pobres, en els abandonats, en els habitants dels suburbis, en els marginats, en aquells que no tenien un lloc on aixoplugar-se. Jesús em convidà a seguir-lo i a servir-lo en veritable pobresa, afrontant un estil de vi-da que refés semblantment als necessitats, en què ell és present, en què sofreix i als qui estima."
Vestida amb un senzill sari blanc de cotó, vorejat amb franges blaves, i amb una creu petita que en penja, es llançà als carrers de les ciutats índies on malviuen i moren els més pobres. Ella i les seves religioses, als tres vots de pobresa, castedat i obediència, n’afegeixen un altre de "servei incondicional i lliure als més pobres" que és l’única missió del nou institut.
La mare Teresa recordava diàriament a les germanes compromeses amb ella en l’atenció als malalts i moribunds: "En cada una d’aquestes persones que ajudeu, hi és Jesús agonitzant: les nafres que renteu són les seves; les ferides que netegeu són les seves. Mireu més enllà de les aparences". "El nostre fi -afegia- és apagar la set de Jesús. ‘Tinc set’, va dir Jesús sobre la creu quan fou privat de tota consolació, morint en l’absoluta pobresa, abandonat, menyspreat, ferit en el cos i en l’ànima. Ell parlava de la seva set no pas d’aigua, sinó per les ànimes, per l’amor, per la compassió, per l’amor delicat."
Teresa de Calcuta i les seves filles són en el món d’avui un testimoni del que ha estat anomenat "una mística dels ulls oberts", oberts als més abandonats en nom de la fe i de l’amor a Jesucrist. Teresa de Calcuta ha estat en el nostre temps una mística de la caritat, de les obres de misericòrdia que el papa Francesc ha col·locat al centre de l’actual Any Sant de la Misericòrdia.
Acabo amb aquestes paraules de la mare Teresa a les seves religioses: "En tot moment podem ser properes a Crist, en la seva dolorosa ocultació, a través de les nostres obres de caritat. ‘A mi m’ho fèieu’, diu Jesús; tenia fam, tenia set, estava despullat, sense casa, no desitjat, oblidat, i tu, allò que fas a favor d’ells, m’ho has fet a mi".
L’autor és el bisbe de Terrassa
