Els mercats municipals han estat, són i continuaran sent un dels principals actius de la ciutat de Terrassa. Al voltant d’aquests mercats van néixer i s’han desenvolupat al llarg dels anys alguns dels eixos comercials vertebradors del nostre municipi, la seva activitat genera un dinamisme destacat i suposen també un element identitari del terrassenquisme. Des de l’Ajuntament de Terrassa tenim clar el valor que sustenten aquests organismes i, per això, sempre hem estat al seu costat i ho continuarem estant en un futur. El model que defensa l’actual govern local passa per la potenciació i dinamització dels eixos comercials de la ciutat i també dels seus mercats; no entendríem una cosa sense l’altra. No obstant això, una ciutat amb 216 mil habitants ha de vetllar sempre perquè existeixi un equilibri comercial que repercuteixi de manera positiva en la ciutadania de Terrassa primer, i en la població de la comarca que capitalitzem en segon lloc.
La llei ARSAL del govern central, entre els diversos punts que engloba, elimina l’obligació dels ajuntaments a tenir mercats públics. Sota cap circumstància, aquest canvi de model implica que el Consistori es desentengui dels mercats, ans al contrari, l’Ajuntament de Terrassa continuarà implicat amb els paradistes i els acompanyarà en tot moment. El camí que pretenem endegar passa per fomentar el poder de decisió dels comerciants, els empoderarem per tal que la gestió dels mercats esdevingui encara més eficient i, per conseqüència, aquest canvi beneficiï tota la població.
El futur nou marc de gestió interna independent de l’administració ha de significar un pas endavant en la garantia de la perdurabilitat en el temps dels nostres mercats.
Garantirem la continuïtat dels mercats i, així mateix, reiterem el nostre compromís de seguir acompanyant els paradistes en la dinamització, el manteniment, la millora i el foment d’aquests espais, que són patrimoni de Terrassa més enllà del sentit estrictament comercial.
Tenim al davant nous reptes legals a què cal donar resposta i ho farem de la millor manera. El nostre full de ruta és clar, així com també ho és el nostre model de ciutat, que garanteix l’equilibri entre les grans superfícies i el petit i mitjà comerç. En aquesta mateixa línia, una vegada més i tal com vam fer ja en el ple municipal del passat mes de febrer amb una proposta de resolució aprovada, volem demanar al govern de la Generalitat que reactivi la Llei comercial catalana i al de l’Estat, que cedeixi la plena competència per assolir-ho, en comptes de recusar-la, per tal que els ajuntaments puguem disposar de més legitimitat a l’hora de regular el comerç. Ens calen més recursos, així com menys partidisme de representants d’administracions supramunicipals, doncs el seu objectiu és ajudar i no rondinar. I, sobretot, necessitem més instruments legals per tal de garantir el model que volem per a Terrassa i que creiem que ens situa com a referent també en l’àmbit comercial, element que -recordem-ho- ens projecta com a ciutat a la resta del país.
L’autor és tinent d’alcalde de Cultura, Innovació i Projecció de la Ciutat
