Voldria començar aquesta reflexió evocant els atacs terroristes de pocs mesos abans de les vacances que tenyiren de sang diverses ciutats europees. Més tard també a Pakistan i recentment a Turquia.
Pel que sabem aquests fets concrets són executats sovint per ments pertorbades, alguns protagonistes en etapa adolescent, un nen a Istanbul o joves a mig fer i sense projecte de vida, fràgils emocionalment i amb sentiment de rebuig i de fracàs. Aquests són bons candidats a ser captats per la propaganda jihadista. Afronten el fet de caure abatuts en l’acte de matar, consolant-se amb el sentiment maníac de ser valorats com a herois, i acaronats per la glòria de ser màrtirs d’Al·là, un Al·là fals fabricat per EI.
I no puc deixar de mencionar el terrible drama dels desplaçats i refugiats víctimes d’aquesta mentalitat fanàtica i embogida.
Al costat d’accions com aquestes, realment perverses, voldria cridar també l’atenció cap a altres manifestacions menys violentes, però més freqüents i reiterades i més al nostre abast de resoldre o de poder-hi actuar. Tot plegat fa un sumatori que obliga a una reflexió sobre quin model social estem construint, un model que crea guetos, que margina els més dèbils i dona espai a la corrupció, que inverteix poc en el cultiu de valors socials, que estimula poc la solidaritat, que empara l’èxit en el domini de qui més té i qui és més fort.
En aquestes altres formes d’agressió, hem d’evocar fets greus i preocupants. Tots sabem que diversos adolescents s’han suïcidat per no poder aguantar més l’agressió del "bullying". Un dels últims terroristes el va patir set anys. El va influir això?
Al nostre país, especialment ja des de fa un temps, el ciberbullying va guanyant força, multiplica els seus efectes durant 24 hores i crea feblesa mental. A un de cada sis adolescents, l’ha esquitxat d’alguna manera i això té una incidència negativa en el seu autoconcepte i en la seguretat en la presa de decisions… Inclou totes les edats, i el món escolar n’és un caldo de cultiu, tot i que ja es va estenent a l’àmbit del treball.
I no parlem de la violència de gènere i de l’abús sexual a les empreses per part de caps…
Deixo a part el que hauria de fer i el que han de fer altres… Em centraré només en l’àmbit de la prevenció i, en aquest, el treball educatiu és un dels grans recursos de creació de valor si s’actua amb diligència i competència, treballant coneixements i comportaments. I això associat a l’acció dels pares, des de la seva creació de suport afectiu, autoestima i confiança.
Estic convençut que un treball profilàctic des de l’escola ajudaria a constatar l’aparició de trastorns incipients en el comportament des de la infància, veure com es desenvolupen, donar-hi suport psicològic. El treball emocional és essencial, especialment en l’etapa primària, que és quan hi ha més plasticitat per a la creació d’estructures mentals bàsiques.
L’observació de les relacions dels nens en el temps de joc i de lleure és fonamental: hem de veure com viuen la interacció, quin tipus de vincles estableixen, com afronten els petits conflictes, qui té capacitat d’influència i com l’exerceix, qui en queda marginat, qui s’aïlla, qui es baralla més sovint i per què. També incentivar la capacitat d’esforç en aprendre. I més aprendre junts dóna seguretat, com deia Barak Obama als alumnes d’una escola. És bàsic impulsar hàbits de compartir, de cooperar, de com superar petites frustracions.
En l’ensenyament mitjà poden anar més lluny, passar de les exposicions teòriques sobre valors a activar tallers d’entrenament de comportaments que permetin valorar els rols interactius que posen en joc, com administren la seva energia i les seves tensions, comprovar quines interaccions exerceixen en els treballs de grup, qui domina i com ho fa, si algú inhibeix la participació o és rebutjat i per quins motius, i això com l’afecta, etcètera.
No podrem combatre grans estratègies terroristes, ni ments perverses, però podem influir a reforçar la salut mental dels nostres nens i adolescents, ajudar que siguin un actiu positiu en el seu entorn d’influència, i la natura ens ensenya que són els petits corrents els que formen els grans rius. Influïm des de l’educació i des de l’acció dels pares a crear xarxes de bona gent, que sàpiguen contribuir amb decisió a la creació d’un futur humanament ric i sostenible.
L’autor és director d’Aula Actual – CONFAVC
