Un total de quinze esportistes de Terrassa tornen a casa amb un Diploma Olímpic d’hoquei sota el braç, fruit de l’esforç realitzat no només durant els Jocs Olímpics de Rio sinó durant el llarg període que han estat preparant la cita olímpica. Cal felicitar els deu nois i les cinc noies que han arribat als quarts de final de les competicions i que, m’atreveixo a dir, han merescut més i de ben segur arribaran encara més lluny en el futur. El Diploma Olímpic no és l’únic reconeixement que rebran: també el suport de la ciutat que els ha vist néixer i formar-se com a jugadors d’hoquei.
Durant tot el torneig la presència terrassenca a les seleccions d’hoquei ha estat cabdal per assolir el Diploma Olímpic. Cal remarcar la fita històrica del primer partit del combinat masculí contra el Brasil, en el qual més enllà de la golejada per 7 a 0 va destacar que tots set gols van ser obra de jugadors de Terrassa. En els moments complicats els nostres representants sempre hi han estat per superar els obstacles. En la victòria i en la derrota sempre han demostrat els valors de l’hoquei, els valors que caracteritzen les escoles dels clubs de la nostra ciutat.
Els Jocs Olímpics, malauradament, ens recorden que només cada quatre anys l’hoquei té certa visibilitat als grans mitjans de comunicació. A Terrassa es respira hoquei en el dia a dia, però cal continuar treballant perquè un esport amb tant recorregut olímpic sigui reconegut com mereix. Els jugadors i les jugadores d’hoquei, com en tots els altres esports, treballen durant quatre anys per assolir els seus objectius i no només durant dues setmanes. Els mitjans de comunicació, les empreses, les institucions i les administracions han d’estar al costat d’aquest esport, dels clubs i dels esportistes si volem continuar mostrant al món el nostre potencial.
Rio de Janeiro ha significat el debut de nous esportistes olímpics terrassencs, que s’afegeixen a la llarga llista que enorgulleix Terrassa de ser la ciutat més olímpica del món i en la qual l’hoquei té el privilegi de ser-ne l’estendard. Des de Hockey per Terrassa volem impulsar la Casa del Hockey, un espai que serveixi per conservar tots els records històrics, especialment els olímpics, que l’hoquei ha donat a Terrassa.
Aviat farà un quart de segle que la nostra ciutat va ser subseu de Barcelona ’92 i serà una oportunitat única per reviure aquell esperit i conservar-lo per a la posteritat. Cal treballar plegats perquè el 2017 la Casa del Hockey sigui una realitat i puguem reviure la major efemèride de l’hoquei terrassenc amb una gran festa ciutadana.
L’hoquei a Terrassa no només és cosa dels clubs. Tota la ciutadania l’ha de sentir seu i n’ha de fer l’emblema de la ciutat. L’hoquei és una senya d’identitat egarenca que no es pot descuidar. No només aporta medalles i diplomes als nostres esportistes i fa visible la ciutat al món. També fa una tasca social importantíssima: la formació de milers de joves com a esportistes i com a persones. Els valors de l’hoquei són claus per forjar la identitat egarenca de la qual ens enorgullim.
A Tòquio 2020 de ben segur que nous talents dels nostres clubs ampliaran la llista d’olímpics de Terrassa i, un cop més, ens sentirem orgullosos del nostre hoquei. Tenim el repte que, durant els quatre propers anys, aquest orgull i l’esperit olímpic es mantinguin acompanyats de la feina diària i del suport necessari de l’administració, de les empreses i de tots els egarencs.
L’autor és president de Hockey per Terrassa
