partir del 23 de juliol de 2015 els notaris ja poden casar, separar o divorciar.
Aquesta novetat, la va introduir la Llei 15/2015, de 2 de juliol, de la jurisdicció voluntària, publicada en el BOE al 3 de juliol de 2015.
El legislador el que pretén és treure feina dels jutjats, en un procés obert fa anys de desjudicialització. En aquest cas es tracta de permetre que tasques fins llavors exclusives dels jutjats puguin tramitar-se fora amb tràmits a través de notaris, registradors de la propietat i mercantils o lletrats de l’administració de la justícia (el que abans eren els secretaris judicials).
Doncs bé, la ciutadania pot acudir a diferents professionals en matèries que, tradicionalment, restaven reservades de forma exclusiva a l’àmbit judicial, de manera que l’interessat pugui valorar les diferents possibilitats que li ofereixen per escollir aquella que consideri més adient als seus interessos.
En matèria de procediments matrimonials, hi ha hagut diverses modificacions del codi civil espanyol i, pel que fa a la matèria de què ara tractem, a partir d’aquell 23 de juliol de 2015, els cònjuges poden acordar el seu divorci o la seva separació de comú acord, una vegada transcorreguts tres mesos des de la celebració del matrimoni, mitjançant la formulació d’un conveni regulador que podran atorgar o bé davant del lletrat de l’administració de justícia o bé davant de notari, en el qual, a més a més d’expressar la seva voluntat de separar-se, hauran de regular els efectes derivats de la separació, com l’ús de l’habitatge familiar o pensions d’aliments o compensatòries, si fos el cas.
Els mateixos requisits serien aplicables en el cas que la sol·licitud fos per divorci, amb l’excepció dels tres mesos previs de convivència.
En el supòsit de sol·licitar el divorci o la separació davant de notari, s’han de complir els següents requisits: en primer lloc, com dèiem, la separació o divorci ha de ser de mutu acord. A més no han d’existir fills menors o incapacitats (en aquest cas, es reserva la resolució a l’autoritat judicial).
Serà notari competent un que tingui la seva residència en l’últim domicili comú d’ambdós cònjuges o el notari del lloc de la residència habitual de qualsevol dels cònjuges.
El contingut de l’escriptura pública de divorci o separació contindrà la declaració dels cònjuges on es manifesti la voluntat de separar-se o divorciar-se, que incorporarà així mateix el conveni regulador del divorci.
També fixa la llei que serà necessària l’assistència i la intervenció d’un advocat. La intervenció de l’advocat és necessària, pel fet que el notari és un fedatari que atorga fe pública d’uns determinats fets o actes i, en canvi, l’advocat ha de defensar els interessos dels seus clients, i el divorci o la separació és un acte amb una transcendència personal i patrimonial molt important. El notari pot oposar-se a la signatura del conveni si considera que els acords entre ambdós cònjuges són o poden ser perjudicials per a ells o per als fills comuns. En cas contrari i a aquests efectes el notari haurà d’aprovar el conveni presentat dins dels cinc dies hàbils següents.
Seguirem explicant més novetats en propers comentaris.
