Moltes són les consultes que es fan sobre el nomenament -designa- o obligacions del president d’una comunitat de propietaris, sobre el qui cau a vegades una pluja de queixes i quasi mai agraïments per la seva feina.
És clar que ser president de la comunitat implica moltes responsabilitats, algunes personals si s’incompleixen lleis o normatives (fiscals, de protecció de dades, etcètera), que moltes vegades no es tenen en compte. I, tanmateix, serien evitables si la comunitat encarregués a professionals la seva administració (per exemple, a la Cambra de la Propietat).
El president d’una comunitat no és una figura decorativa ni pessebrista, ja que al president correspon convocar i presidir les reunions de la junta de propietaris, vetllar pel bon funcionament de la comunitat (encàrrec i obligació difícils on les hagi), vetllar pel compliment de les obligacions per part de la secretaria i de l’administració i representar la comunitat judicialment i extrajudicialment (no sempre tasques, totes elles, agradables ni reconegudes després per la resta de propietaris). Desgraciadament a Terrassa encara són presents i recordats els casos d’alguns mals professionals que van enganyar comunitats de propietaris, no poques, i algunes comunitats amb la mala fortuna de ser enganyades doblement, per un primer i després per un altre.
Però també és cert que hi ha molt bons professionals (i alguns intrusos que no només desconeixen la normativa, sinó que no tenen els requisits legals per funcionar com a tals). Per a més informació pot trobar-la a la “Guia de les comunitats”, accessible a www.cambrapropietat.com i demés informació sobre aquesta matèria.
Doncs bé, d’entre les consultes destaquen: és obligatori ser president de la comunitat quan la junta et designa? Si no es viu a l’edifici de la comunitat, es pot exigir que se sigui president? Pot cobrar el president?
Qüestions com aquestes mereixen aclariment. Així, cal tenir present que, una vegada feta la designa, és obligatori ser president de la comunitat, quan la junta de propietaris vàlidament la fa a una persona concreta per ser-ho, tenint present, a més, que tant per al càrrec de president o qualsevol altre (vicepresident, secretari o administrador) la designa o elecció no pot ser discriminatòria per raó de sexe, orientació sexual, origen, creences ni per qualsevol altre motiu.
La junta de propietaris pot excusar de l’exercici del càrrec qui presenti raons fonamentades per excusar-se’n. També els propietaris han de tenir en compte que elegir a la força una persona com a presidenta pot portar a la inactivitat de la comunitat i a provocar-li perjudicis (així, a la Cambra hem hagut de resoldre problemàtiques de comunitats que no administràvem i que havien forçat una persona a ser presidenta, la qual cosa acaba sent perjudicial per a la pròpia comunitat).
L’elecció de president, si no es presenten candidats per assumir el càrrec, s’ha de fer per sorteig o per ordre correlatiu entre aquells propietaris que no hagin exercit anteriorment cap càrrec, o segons indiquin els estatuts.
A més, el president -i aquesta qüestió és inexcusable- ha de ser un propietari d’un departament de la comunitat. I no és excusa que el president no visqui a l’edifici de la comunitat (justament el fet que s’administri la comunitat facilita també aquesta qüestió).
Finalment, cal tenir present que l’exercici del càrrec no només és obligatori, sinó que a més és gratuït. No obstant això, el president té dret i pot reintegrar-se les despeses que es meritin pel seu exercici.
Properament farem més comentaris sobre els càrrecs comunitaris.
L’autor és advocat
