S’ha celebrat la festa de l’apòstol sant Jaume. La caiguda de la ciutat de Jerusalem a mans musulmanes en els anys 638-640 va donar un impuls decisiu a Santiago de Compostel·la -anomenada també en català Sant Jaume de Galícia- i al sepulcre de l’apòstol sant Jaume el Major com a meta de peregrinacions. També adreçà els pelegrins cap a Roma.
La seu compostel·lana va estar radicada originàriament a Iría Flavia fins al segle IX. La tradició piadosa, amb dades arqueològiques importants a favor seu, afirma la seva directa fundació apostòlica, després de la predicació de sant Jaume el Major en el lloc anomenat Padrón, on a més a més els seus deixebles varen desembarcar el cos de l’apòstol després del seu martiri a Palestina. Aquest lloc es convertí en objecte de gran veneració i segueix essent meta de nombroses peregrinacions procedents d’Europa i de tot el món. Per això a l’apòstol sant Jaume se’l representa amb el bastó de pelegrí i el pergamí de l’Evangeli, que són característiques de l’apòstol itinerant i dedicat a l’anunci de l’Evangeli, i també són característiques de la vida cristiana, que és una peregrinació a la casa del Pare. Al segle IX (entre els anys 813-818) té lloc la troballa de la tomba apostòlica. El relat conté elements populars evidents, però que impliquen un nucli venerable de tradició que ja existia. El rei Alfons II visità el sepulcre i notificà el fet a tota la cristiandat, al mateix temps que edificà el primer santuari que inclou la tomba de l’apòstol en la seva capçalera. De la mateixa manera el papa Lleó III dóna compte del descobriment. La seu d’Iria es trasllada aleshores a Compostel·la com a càtedra episcopal primària, quedant la d’Iria com a secundària. Alfons III construeix el nou temple de tres naus que va ser consagrat l’any 899. El 997 Almansor arrasa la ciutat i el temple. El bisbe sant Pere de Mezonzo va fugir amb les restes sagrades i al tornar inicià la reconstrucció del temple. Amb tota probabilitat aquest bisbe és l’autor de la coneguda oració mariana "Salve Regina", convertida en una de les pregàries més divulgades en tota la cristiandat.
Allò que va fer famosa Santiago de Compostel·la a tot l’orbe cristià varen ser les peregrinacions a la tomba de l’apòstol. El que encara avui s’anomena "camí de Santiago" és una ruta de gran importància històrica i religiosa que des del centre d’Europa condueix fins a la ciutat de l’apòstol. Les restes de sant Jaume el Major varen fer que hom considerés la ciutat com una "segona Roma". Així Roma i Santiago de Compostel·la es converteixen en els dos grans santuaris amb les conseqüències de tot ordre -des de l’econòmic fins al cultural i el religiós- i per això s’ha dit que "la consciència d’Europa va néixer a les rutes vers el sepulcre de l’apòstol". Són nombroses les poblacions que varen néixer a tot el llarg de les "rutes jacobeas" i també els hospitals i albergs creats per a la seguretat dels pelegrins.
En el primer viatge apostòlic de sant Joan Pau II a Espanya, va tenir lloc a Santiago de Compostel·la un acte europeu. Fou el 9 de novembre de 1982. En el meu cor de jove seminarista varen quedar gravades per sempre unes paraules carregades de memòria i de futur: "Des de Santiago, et llenço, vella Europa, un crit ple d’amor: torna a trobar-te. Sigues tu mateixa. Descobreix els teus orígens. Aviva les teves arrels. Reviu aquells valors autèntics que varen fer gloriosa la teva història i benèfica la teva presència als altres continents. Reconstrueix la teva unitat espiritual (…). Tu pots ser encara un far de civilització i un estímul de progrés per al món. Els altres continents et miren i esperen també de tu la mateixa resposta que sant Jaume va donar a Crist: ho puc". Us convido a fer nostres aquestes paraules que encara avui ressonen en nosaltres.
L’autor és bisbe de Terrassa
