El Deutsche Bank és un dels grans problemes d’Europa, ha xuclat (com tota la banca alemanya) tants diners com ha pogut i ara fa el diagnòstic i "suggereix" la solució a una Europa que, segons ells, està molt, però que molt malalta. El banc alemany posa el focus en els italians, per suposat, i segurament pensa en els francesos, però realment està preparant el terreny per a un nou rescat de la banca alemanya, que ja portem rescatant uns quants anys de forma indirecta i salvatge. De moment, ens diuen que caldrà posar diners públics. Original, eh? Comencen per cent cinquanta mil milions d’euros, xifra de magnitud còsmica, que aviat multiplicaran per dos o per tres, a base de fórmules creatives d’aquelles en les quals tothom acaba perdent el fil fins que arriba el moment de pagar la factura. La notícia sobre les negres previsions del Deutsche Bank apareix a les seccions d’economia, però hauria de sortir a les de successos (al costat de totes les estafes) i també a les de política, ja que per variar utilitzaran la submissió de la política per tapar els seus forats. Una vegada escanyada tot Europa per resoldre els seus problemes i consolidar la seva posició avantatjosa com a país, els alemanys es preparen per anar directament cap al diner públic i resoldre els seus problemes abans que no en passi una de grossa. Diuen que a l’estil nord-americà, on les coses es van fer d’una altra manera, però en realitat pensen en l’estil espanyol: el forat es reparteix entre els ciutadans, s’escanyen els pressupostos públics, es maquillen els números i anem tirant com si no hagués passat res. I la Unió Europea, convertida en un trist fantasma sense entitat política, farà així un pas més cap al desastre, i encara en donaran les culpes als populismes, als extremismes i la xenofòbia. La malaltia bancària és en realitat una malaltia política. Al final, no salvaran la banca i a sobre enfonsaran Europa. Aquí, mentrestant, entretinguts com estem amb una versió tronadeta i casolana de "Joc de trons", veiem passar la història, fugaç com Obama, i continuem encantats d’haver-nos conegut… El gran joc del diner continua devorant el present i el futur.
