Foting vindria a ser, en el "simpàtic" llenguatge publicitari mig inventat per Vueling, una cosa a mig camí entre "fotre" i "fotre-se’n". Aquí va una frase "divertida" si no has topat abans amb el "fantàstic" servei de Vueling: "practica el foting amb nosaltres: et fotem enlaire el teu vueling i, com que se’ns en foting els nostres clientings i ens passem pel tren d’aterratge els governs, fes-te foting i aguanta’t". Potser no és brillant, d’acord, però sí descriptiu. Mentre els governs espanyol i català estan despistats amb les seves coses (governar seriosament és un concepte que desconeixen) i tenen altres prioritats, les companyies aèries fan el que els ve de gust. Vueling destaca aquest estiu, però no fa res més que imitar els exemples d’altres empreses que, per variar, "xulegen" els seus clients amb permís de les lleis i els governs. El mateix que passa amb les telecomunicacions, la banca, la benzina, el gas, els peatges, l’automòbil… Tenim, o millor dit patim, governs submisos i servils amb els grans interessos corporatius i financers, que passen sistemàticament dels interessos dels ciutadans i no gosen ni tan sols plantar cara als "grans poders" de les portes giratòries i l’intercanvi de favors. Per això, les companyies aèries fan el que els ve de gust, dintre de la millor tradició del capitalisme ibèric. Una tradició que tracta els clients com si fossin esclaus (a vegades descaradament, d’altres dissimuladament) i que aprofita a fons els avantatges de les relacions privilegiades amb els governants. Les experiències aeroportuàries són un gran exemple d’aquesta tradició, al costat de moltes altres, en la mateixa línia. El foting és la norma i no l’excepció. Ens parlen contínuament de competitivitat i modernitat, quan en realitat el que realment estan pensant és en l’Edat Mitjana i en el feudalisme…