El govern que guanya eleccions gràcies als pensionistes d’avui s’està carregant alegrement el futur dels pensionistes de demà. Qui dia passa, any empeny, així funciona el país. I tampoc no sembla que el tema impressioni massa o causi preocupació a la resta de partits (vells, nous o “racautxutats”) que en teoria haurien de posar sobre la taula les grans qüestions polítiques i socials. Res. Continuen discutint sobre pactes i maniobres internes o externes, continuen digerint les eleccions i allunyant-se de la realitat. Mentrestant, el govern (en funcions, però a tota màquina en alguns temes) ja anuncia que per Nadal li clavarà una nova mossegada al fons de reserva de les pensions: uns nou mil milions més, per afrontar la paga extra. Diuen que es tracta d’un “dèficit transitori”, un petit problema conjuntural, i que ho tenen tot previst. Previst? I tant que sí: a finals de l’any que ve, s’esgotarà la famosa guardiola de les pensions, s’encendran tots els llums vermells i ens diran que estem en emergència i que alguna cosa s’ha de fer. Què? Reformes, segur. Aquí tot se soluciona a base de reformes, paraula que suggereix “millores”, en principi. Però no ha de ser així forçosament. Ja tenim prou experiència del que signifiquen les “reformes” a Espanya€ Mentrestant, el sistema de la Seguretat Social continua avançant cap a un desastre anunciadíssim: menys contribuents, amb menors salaris, i increment dels pensionistes, tot això porta senzillament a fer fallida. No cal ser un gran geni per veure a venir la patacada, més encara quan no hi ha cap indici a l’horitzó, ni un de sol, que faci pensar que de cop aquest país començarà a crear ocupació digna i salaris que permetin finançar les pensions, una pota clau de tot el model de benestar. Però no volen que ens capfiquem. És un problema transitori, vénen vacances, ja en parlarem més endavant€ I, com si no passés res, anem fent, que ja se’ns acudirà alguna cosa…
