A algú li sona que en la campanya electoral s’hagi parlat de la justícia fiscal o d’alguna mena de reforma fiscal? O de l’amnistia fiscal encoberta i descarada amb la qual Montoro ha arruïnat una mica més el país i ha donat un cop de mà a les grans fortunes patriòtiques? Deu ser un tema menor… Tot i que, si sumes els milions i milions que van sortint de tant en tant als mitjans, potser no sigui tan menor. Gràcies a eldiario.es, per exemple, hem pogut anar seguint aquest escàndol que no ha interessat gens ni mica als grans mitjans espanyols i catalans: amb una premsa convertida en una mena de catifa al servei d’interessos econòmics corporatius i aristocràtics, era d’esperar que no s’hagi fet gaire soroll amb l’amnistia fiscal als que tenien fortunes a Suïssa o que no es digui que al final s’han recaptat xifres ridícules. A la perruquera o el lampista els cau el pèl, però, als patriotes suïssos i d’altres pàtries paradisíaques, els fem una rebaixeta i no cal ni que portin aquí els diners, que no s’amoïnin, que prou feina i maldecaps tenen amb inventar-se mètodes per no pagar impostos… Molt soroll, molt xou mediàtic amb l’escorcoll a la seu de Google o la llista dels que deuen més d’un milió d’euros, molta pantomima i molta hipocresia, però res de res. Aquest continua essent un país fiscalment injust i fiscalment indecent, i això, pel que sembla, no importa gaire a la majoria dels ciutadans i encara menys a la majoria de partits polítics. La gent es queixa i remuga, sí, però a l’hora de la veritat acoten el cap i passen pel tub, sense fer-se preguntes incòmodes ni votar en conseqüència. I ni amb la llista de grans morosos ni amb la dels grans amnistiats no reaccionem, com amb el cost de la corrupció… Segurament, perquè és un tema menor, i ja ens estarà bé que ens obliguin a retallar deu mil milions més per compensar o que s’esgotin les reserves de les pensions…
