Dues pagues extres més, i la guardiola de les pensions estarà completament buida. Ens volen vendre el “Brexit” com una victòria del racisme o de la ultradreta o, encara pitjor, del populisme. I ens van preparant per a una possible “solució Monti” -la que desitgen l’Ibex35 i Brussel·les- per donar una sortida al bipartidisme espanyol, agonitzant però encara poderós. I el rei continua en silenci, públicament, però segur que movent els seus fils des de l’ombra i gestionant els interessos que representa. Quatre o cinc cosetes per reflexionar avui, com qui no vol la cosa. Per no parlar dels vuit o deu mil milions de retallades (que seran més, ja ho aniram veient) que Alemanya vol imposar tant sí com no, fins que acabi de carregar-se Europa i de cobrar tot allò que vol cobrar. És un altre tema interessant, això d’Europa: en comptes de culpar els britànics i titllar-los d’estúpids o de racistes, podríem reflexionar sobre els estats que han impedit forjar una Europa política. O sobre les fantasies europeistes que, a Catalunya, han servit per fer fugides cap endavant. O sobre les virtuts de pertànyer a una Europa que, tot i els seus defectes, impedeix que Espanya sigui el que ha estat sempre i resolgui els seus problemes a partir de la temptació dels tancs I si volem reflexionar una mica més, en clau catalana, tenim l’escàndol i les hipocresies creuades de la fantasiosa oficina antifrau i el seu director proclamant-se “caporal” del ministre de l’obscuritat i les clavegueres. De temes per reflexionar, en tenim un munt, i les lleis ens conviden (i obliguen gairebé) a dedicar el dia d’avui a la reflexió. De manera que, si agafem tot això i ho barregem en una coctelera, ens surt un líquid més aviat amarg, àcid i amb un toc putrefacte força característic, desagradable de beure i difícil de pair. Aquests són alguns dels principals ingredients de la jornada de reflexió. I, demà, a veure què surt. Que les sorpreses no són cosa només dels anglesos…
