Deia Sòcrates que una vida que no s’examina no val la pena de ser viscuda. El mateix podem dir referent a les eleccions, que no val la pena posar un vot a les urnes sense que s’hagi examinat mitjançant la reflexió. Així com amb la reflexió hom pot prendre decisions i fer canvis per fer la vida més satisfactòria, així també amb la reflexió es poden prendre decisions per tal de fer amb el vot més satisfactòria la pràctica de la política. Què és una vida que s’examina? És aquella en la qual tens ganes d’entendre les coses. No acceptes idees perquè sí, perquè les digui una majoria, les envaeixi un eixam de tuits, les reforci gent important, les sostingui la tradició o siguin de sentit comú. El sentit comú és, sovint, el menys comú dels sentits i demana, per tant, una indagació més aprofundida. La veritat d’una afirmació no es pot determinar perquè tingui una majoria al darrere ni perquè gent important li doni suport.
Durant aquesta llarga campanya electoral hi ha hagut una idea sobre els partits que se’ns ha volgut imposar com una veritat absoluta, que començà a volar al voltant dels nostres caps per tal que ens la féssim nostra i que no és res més que una distorsió de la realitat: uns són els bons i els altres, els dolents. Aquesta divisió és l’esquizofrènia, la dualitat, l’escissió que sovint es vol fer de la realitat, però que aquesta desmenteix la major part de les vegades.
Un exemple clàssic el donà Pròdic (s. V a. c.) amb "l’arbre grec" o la "Y" jònica: dos braços, dues possibilitats, una elecció, un entroncament i una bifurcació. La lletra proposa un recurs simbòlic: en el punt d’unió encara sembla tot possible, però més enllà apareixen dues direccions, la separació de les quals és cada cop més manifesta. Pròdic a "L’elecció d’Hèrcules" proposa una al·legoria que fa possible el debat, la controvèrsia. S’ha d’escollir entre dues dones : la Felicitat -vida de lliurament als plaers- o la Virtut -vida de tensió dirigida vers la construcció del futur. Les dues dones entren en escena quan Hèrcules ha de realitzar les grans eleccions per orientar-se en l’existència i portar la vida cap a una direcció o cap a l’altra. Aquest moment transcendental correspon al punt en què el tronc de la "Y" començarà a obrir-se i a deixar brotar dues branques que tendeixen a anar en dues direccions oposades. Una vida, dues existències possibles. L’al·legoria obliga a prendre una posició. Hèrcules escolta les dues dones: gaudir dels plaers o patir el camí de l’excel·lència. Pròdic no hi pren partit. La biografia del mític Hèrcules, en canvi, ens diu que volgué la síntesi de les dues vides: anà de bracet de la Felicitat i gaudí dels plaers que atorga la vida i anà també de bracet de la Virtut i adquirí, amb esforç, valentia, intel·ligència, coratge, heroisme… La lliçó que en podem treure és rebutjar el tancament enmig de dues alternatives i negar l’obligació d’una elecció exclusiva. En una democràcia no hi ha partits bons ni dolents, sinó punts de vista diferents sobre la realitat social, política i econòmica, les preferències dels quals les elegeixen els votants.
Se’ns diu també que gairebé és impossible un pacte per formar un govern estable perquè hi ha profundes diferències entre els quatre partits principals i entre els de la mateixa dreta i els de la mateixa esquerra. Un altre cop dualismes, escissions. Tanmateix, el diàleg sempre és possible. Un exemple interessant, el trobem en el més llarg i saborós diàleg entre un boig i un amic que el serveix: dom Quixot i Sancho Panza. Pel diàleg, per les paraules que s’intercanvien, sorgeix el profund afecte entre dues persones tan diferents. La compenetració entre el cavaller i l’escuder produeix mútua influència que abraça des de la visió de la vida fins a la forma de parlar.
El diàleg constant dóna lloc a una recíproca influència tal que és un dels millors encerts de la novel·la i un dels més importants assoliments de la vida democràtica.
L’autor és filòsof
