Ni podem ni volem oblidar. Perquè cada dia recordem i patim les polítiques que ens han portat fins a aquesta situació. Tot i que ara, en campanya electoral, el PP s’entesti a retorçar les dades per situar-nos davant d’una pàtina i una aparent recuperació que no deixa de ser una xifra. Una xifra freda, que no impacta positivament en les situacions de necessitat de les persones i les famílies.
A partir del 27 de juny els ciutadans i les ciutadanes necessitem, i de manera urgent, un govern que, sense cap marge de dubte, faci front a la situació d’emergència social i que aposti de manera ferma per un canvi de model. Un canvi de model econòmic, social i cultural.
Cal tenir en compte, i recordar, que és la manca d’ètica, entre altres coses, de l’actual Govern en funcions el que ens ha portat fins aquí. Per això cal analitzar els compromisos que adquireixen les diferents forces polítiques i coalicions en aquesta campanya. Sense oblidar i tenint en compte el passat de cadascuna d’elles. No ens oblidem que algunes d’aquestes forces polítiques han governat i han gestionat els interessos de la dreta (banca, patronal…) i, quan el poble els ha tret del govern, han abraçat les tesis i propostes d’esquerres i progressistes que no van tenir el valor polític d’impulsar quan governaven.
L’aposta requereix tenir prioritats indiscutibles, la recuperació de drets. Drets com el de la negociació col·lectiva, la sanitat, l’educació, la dependència, les pensions, les prestació d’atur, etcètera. En definitiva, recuperar i ampliar l’Estat del benestar que ha deteriorat el PP en aquesta legislatura. Però aquesta recuperació de drets també exigeix la derogació de la "llei mordassa", la Lomce, les dues últimes reformes laborals, etcètera.
Seria fàcil deixar-ho aquí, però cal seguir exigint que també urgeix un canvi profund en les formes i les maneres de fer les normes. Cal aprofundir, reformar i protegir drets que avui són declaracions en la Constitució espanyola. No volem, però, quedar-nos només amb el titular: cal desenvolupar l’aplicació d’aquests drets a través de pactes d’Estat. I aquests pactes no poden dependre, únicament i exclusivament, del vaivé de la ideologia dels governs de torn. Matèries com ara l’educació, la sanitat, l’ocupació, la vida lliure de violències masclistes, la cultura, la igualtat de tracte i oportunitats, la lluita contra totes les LGTIfòbies… són drets que cal assegurar, que cal blindar. Són els drets que han de conduir-nos cap al camí de la veritable cohesió social.
I és en aquesta lluita on ens trobaran el sindicalisme confederal i de classe, conquerint, defensant i sumant drets.
Per això, d’aquí al proper 26-J: fem me-mòria.
L’autor és secretari general de CCOO Vallès Occidental-Catalunya Central
