La campanya va acabar ahir, amb les gravacions al ministre de l’Interior, una mena d’àngel obscur que transita entre el cel i l’infern, entre el pecat (brut, però necessari), la penitència (una pobra i indefensa víctima, clar que sí) i l’esperança en la recompensa divina. Si demà fos festa a Madrid, la campanya acabaria avui. Però, com que no és el cas, farem veure que continuem un dia més, tot i que està acabada. La traca final ho deixa tot clar per a qui ho vulgui veure tot clar, dit sigui a l’estil incomparable del marianisme. Aquest país "se jodió" i ja no té remei: és evident que funciona sobre un joc trampós i maligne. O el canviem, o ens canviarà i ens arrossegarà. Si acceptem tota aquesta muntanya d’excrements, de falses víctimes amb la cara més dura que el ciment armat, d’operacions de "Mortadelo y Filemón" que no són cap broma, de sagrades promeses electorals que passen a millor vida en deu minuts, d’ideologies que no passen de ser excuses per jugar a "Joc de trons", de referèndums i processos i recanvis que no són més que fugides cap endavant i estafes monumentals, estem llestos. És a dir, acabats. Tot plegat es redueix a decidir què acceptem com a "normal". Tan simple i tan difícil com això, perquè no hi ha veritats absolutes ni solucions màgiques ni messies que puguin prometre el paradís. Hem de decidir sobre el que és "normal". Si acceptem que és "normal" tot això, ministre de l’Interior inclòs, estem comprant el futur del "lado oscuro", que no és només el de la dreta ni tan sols el de l’espanyolisme. Ens hem/han acostumat a massa coses que no tenen res de "normal" i que més aviat són aberracions, errors i estafes que pagarem caríssimes durant dècades. Per foscors no quedem, en aquesta cruïlla històrica. I, si continuem amb aquesta "normalitat", no farem altra cosa que caure cada vegada més baix en la decadència. A partir de diumenge ho veurem, però no tinguem massa esperances… La "normalitat" ho ha empastifat tot. I, de moment, tot i els miratges de la campanya, no té recanvi.
