Una vegada més, des d’avui ens tracten com a nens petits. O pitjor, i més cruament, com a babaus. El sistema polític de la transició està esgotat i en plena i llarga agonia, però insisteix en alguns dels seus pecats originals. Entre ells, el de tractar els ciutadans com a infants. Dos exemples: les enquestes estan prohibides des d’avui fins al diumenge i el dissabte ens obliguen a reflexionar, com si no haguéssim tingut prou temps els darrers sis mesos. No en són els únics exemples: el sistema té pànic a la participació directa dels ciutadans (referèndums), a la democratització dels partits polítics i al clàssic principi democràtic "una persona, un vot". No és que tot siguin defectes, ni de bon tros, però aquests són alguns dels nefastos vicis que han portat a la fossilització de la democràcia espanyola i a la seva decadència. O sigui que, des d’avui, només tenen enquestes electorals les elits, els que manen, els que tenen dret a saber una mica més que els ciutadans. La resta, ens hem de moure a les fosques i decidir a cegues. Les enquestes estan prohibides, no ens permeten ni tan sols accedir a les enquestes "cuinades" amb les quals alguns (potser no tots, però quasi) ens intenten intoxicar a cada campanya. L’excepció són les que publica el Periòdic d’Andorra i que mereixen tot un monument i el nostre infinit agraïment. Això sí que és un gran servei a la democràcia i a la decència, no em cansaré de repetir-ho. Tenim prohibit conèixer les darreres prediccions electorals, en teoria perquè així ens protegeixen, en realitat perquè així ens puguin manipular millor. Però gràcies a la filial andorrana del diari barceloní podrem esquivar la prohibició i saber alguna cosa, a més de sentir-nos tractats com a ciutadans adults. No és poca cosa, en els temps que corren: si no fos per Andorra, hauríem de votar a cegues. El mateix podria fer qualsevol gran mitjà de Madrid o Barcelona, però no ho fan: aquí hi ha marge per a tota mena de teories sobre la submissió de la premsa al poder econòmic com a mitjà per dominar el poder polític… Sort que encara ens queda Andorra…
