L’Organització per a les Nacions Unides va decidir l’any 2001 instaurar el 20 de juny com el Dia Mundial de les Persones Refugiades. D’aquesta manera, es dedica un dia a recordar a tothom qui és perseguit per motius de raça, religió, nacionalitat, orientació sexual, pertinença a un grup social determinat o opinions polítiques i ha hagut de fugir de casa seva, deixant enrere tràgiques realitats.
Aquesta diada ha passat de puntetes per les nostres atapeïdes agendes cada anualitat, obviant els milions de persones que pateixen alguna de les situacions esmentades. Aquest 2016, però, l’opinió pública coneix de primera mà la realitat d’un col·lectiu que busca el seu lloc en el planeta, i que ja supera els 60 milions de persones, en una xifra que ha crescut exponencialment en els darrers anys.
La persona refugiada ve de diferents realitats, totes elles tràgiques per no dir més. El seu perfil es el següent:
· Fuig de la guerra, la violència, la persecució.
· El 80% de les persones refugiades són dones, nens i nenes i gent gran.
· Sovint les dones són objecte de maltractaments, violacions i són segrestades com a esclaves sexuals.
Les institucions europees, amb la complicitat dels estats, són, en bona part, les responsables de les penalitats i perills que pateixen aquestes persones en la seva fugida i provoquen que sovint no puguin arribar al seu destí. Estan posant totes les traves possibles per a la seva arribada. No els deixen venir. Sentim vergonya i dolor, no volem ser còmplices d’aquesta barbaritat, hem de continuar lluitant pels drets de totes les persones. Encara que les institucions europees hagin elaborat un sistema, uns protocols d’entrada al país en què van incorporats uns drets -com la possibilitat d’adquirir jurídicament la condició de refugiat i ajudes econòmiques per sobreviure durant un temps-, aquest sistema es demostra completament contradictori, davant el tancament de fronteres i la prohibició als refugiats de desplaçar-se cap als seus destins.
Les administracions locals estem lligades de mans. Volem facilitar el viatge i l’arribada a les nostres ciutats de les persones que estan als diferents camps de refugiats. No ho podem fer… El sistema que han elaborat els estats els condemnaria a una expulsió segura. La persona es quedaria sense la condició de refugiada i sense la cobertura econòmica i social necessària. Els abocaríem a una situació d’il·legalitat, els faríem un mal favor.
La nostra ciutat no ha estat aliena a la seva problemàtica i prova d’això és com la ciutadania i les entitats s’han mobilitzat per reivindicar i denunciar la deplorable situació de les persones refugiades, i la trista actuació que estan tenint les institucions europees responsables de la gestió de la crisi.
Des de la regidoria i el Consell de Solidaritat i Cooperació Internacional hem apostat des de fa anys per donar suport als projectes d’ajuda humanitària als refugiats que porten endavant les entitats especialitzades. Les organitzacions que treballen amb refugiats estan lluitant perquè els drets d’aquestes persones s’acompleixin. També s’ha donat recolzament a les iniciatives de les entitats locals i a la sensibilització i informació.
Fa poques setmanes s’ha creat la Taula de Refugiats, una plataforma ciutadana que té com a objectius informar el ciutadà del que pot fer si té el desig d’ajudar (ja estan sortint propostes al respecte), coordinar les accions i sobretot no deixar de pressionar aquells que tenen el poder de decidir per tal que facilitin el trànsit i l’arribada d’aquestes persones a la Unió Europea, amb seguretat i condicions dignes, i evitar els segrestos i maltractaments. Hem d’exigir que aquestes persones siguin tractades com el que són, ciutadans i ciutadanes de ple dret.
L’autora és regidora de Solidaritat i Cooperació Internacional de l’Ajuntament de Terrassa
