Opinió

La crisi del pensament científic

L’estupor davant la mort fa que l’ésser humà navegui moltes vegades a la frontera entre les creences i la ciència. La fe i les creences formen part de l’ésser humà des de l’origen dels temps i l’acompanyen en totes les formes de civilització que han existit al planeta Terra. El mediador entre la superstició i la ciència és el profeta. Els profetes reben revelacions i les prediquen entre els seus fidels seguidors. Tots tenim al cap l’escultura de Pablo Gargallo, amb el bastó i la mà aixecada com l’elegit entre tots per avançar-se al seu temps. Aquest és el punt de partida dramatúrgic de l’última producció de la companyia la Calòrica que aquests dies que ja anuncien el calorós estiu podem veure al teatre dirigit per Julio Álvarez, Tantarantana. Els que seguim la companyia ens ha sorprès "El profeta" perquè inaugura una nova línia de creació de la companyia, és el seu primer producte dramàtic.

Dues de les senyes d’identitat de la Calòrica no són presents en aquesta producció: per una banda no es tracta d’una comèdia i per una altra no està escrita per Joan Yago. Sens dubte dos pilars d’una trajectòria plena de talent i creativitat que ens feia reflexionar des de l’humor. L’espectador que esperi veure alguna cosa en la mateixa línia que els productes anteriors s’endurà una sorpresa. "El profeta" és el resultat d’un treball col-lectiu, sota la direcció, com en els anteriors treballs, del director de la companyia, Israel Solà. La trama argumental presenta tres històries que l’espectador ha de seguir de forma creuada; d’una banda la història d’una jove a la qual el 1916 se li apareix Crist en una capella d’un poble i l’impacte que el fet causa en la seva germana i al sacerdot del poble. La segona trama se centra en el metge Christian Barnard i els seus problemes amb els metges del seu temps en el tractament del trasplantament de cor en l’ésser humà, i finalment les relacions de dos germans marcats per la malaltia i les relacions emocionals de la família, enmig de les ambicions polítiques i el debat entre les medicines alternatives i la ciència.

Tres històries marcades per tres portes que s’obren i es tanquen amb tres actors de la companyia, durant 90 minuts: Aitor Galisteo-Rocher, Esther Lòpez i Júlia Truyol, que entren i surten dels personatges de manera impecable, no hi ha transicions lentes i pesades, tot està enllaçat de manera que l’obra funcioni com un rellotge perfecte, amb el ritme mesurat a cada història. Un mecanisme en el qual els tres actors entren de forma natural, especialment Júlia Truyol.

El profeta de la Calòrica se surt del camí previst, trames melodramàtiques i dilemes morals, per construir un thriller amb observacions sobre la vida, la política, l’aritmètica de les relacions sentimentals i sobre les complexes relacions entre la ciència i les creences.

To Top