En moments de crisis tan potents com la que estem passant en l’actualitat, és quan més valorem les funcions socials d’altres àmbits de la nostra vida que, si més no, ens ajuden a capejar amb alegries parcials els durs obstacles del dia a dia; una victòria transcendent del nostre equip, salvar un descens de categoria o aconseguir un títol són els bàlsams més eficaços per a aquells que fem de l’esport un eix més de la nostra vida.
Des de 2001, és a dir quinze anys han hagut de passar, que el club d’hoquei Egara no guanyava el campionat de Lliga, però la tenacitat, el rigor, el mètode, la constància i sobretot el treball, tots ells els valors més intrínsecs a la pràctica esportiva, han tingut el seu premi en forma de títol. Un títol, el catorzè, que té una particularitat que encara el fa més merescut i que no és altra que basar-se en el treball de base. I és en aquest context on, com a regidor d’Esports, en vull destacar, en aquest cas individualitzat en l’hoquei de l’Egara, però aplicable a tots els equips de la ciutat i de totes les disciplines esportives, la gran feina que fan amb els nostres joves.
Terrassa té el privilegi de comptar amb un teixit d’associacions esportives que dia rere dia ajuden els soferts pares a formar els seus fills en allò que tot progenitor desitja per a ells; una formació integral on destaquin el respecte, la solidaritat i sobretot l’empa- tia.
És allò que es coneix com la funció social de l’esport. Els entrenaments regulars, dos, tres, quatre o cinc dies a la setmana; el ritual de la competició o del partit i tot allò que implica, i l’aprenentatge per gestionar les adversitats en equip són els exemples de tot allò que ensenyen aquests clubs i els seus tècnics als nostres petits, i ni més ni menys que en forma de valors humans.
Tornant a l’Egara i el seu campionat de Lliga, cal destacar que és un gran èxit, al qual cal donar la seva autèntica dimensió ja que sovint no som conscients dels triomfs quan aquests els tenim tan a prop. Té una incidència molt positiva per a Terrassa ja que genera sentiment d’identitat, orgull de ciutat i, el més important, un entusiasme que s’encomana i ens anima a moure’ns i fer coses importants, molt especialment als joves. Moltes gràcies equip, i moltes gràcies als tècnics i als directius; esteu fent tots plegats, junts i en equip, una gran tasca!
Aprofito per desitjar al Josep Romeu grans èxits en la seva nova etapa a Bèlgica, i per agrair al Pacho Keenan la professionalitat que sempre ha mostrat; no tothom té el privilegi d’acomiadar-se d’un club i d’una professió amb un títol com aquest sota el braç. I, com no, un afectuós comiat per al gran Edi, referent dins i fora del camp, que estic segur que ara serà puntal en la seva nova feina, on la farà com només ell la sap fer, brillantment.
I que això no sigui flor d’un dia; no us canseu de guanyar! (És clar, juntament amb el CD Terrassa de les Pedritxes i amb l’Atlètic de Can Salas…)
L’autor és regidor d’Esports de l’Ajuntament de Terrassa
