En aquests temps en els quals patim la malaltia de la pressa i estrès, l’humor és una bona cu-ra. A l’acceleració i els moments de màxima tensió són imprescindibles les dosis de riure. Qui voldria canviar el seu metabolisme pel d’una espècie de tortuga? Anem accelerats per la vida i un estop de teatre sempre és del tot recomanable. Avui parlem d’una gran comèdia.
Un molt bon senyal de vitalitat d’un projecte teatral és la producció pròpia. La sala Fly-Hard va llançar "Tortugues: la desacceleració de les partícules", una comèdia indispensable de Clàudia Cedó que ens transporta a un univers propi del cinema de Wes Anderson, Jean-Pierre Jeunet o Woody Allen. La peça ha estat dirigida per la pròpia dramaturga. Ara el projecte camina sol i s’ha instal·lat a la Sala 2 del Teatre Capitol. Una potent comèdia polifònica sobre l’obsessió del temps, una gran història d’amor i d’horror. Una meravellosa història per a quatre actors, dues parelles a la vora de l’abisme, amb una encantadora posada en escena.
L’obra pren com a punt de partida la teoria científica del físic polonès Johann Felmir Goleman que diu que és possible alentir els processos vitals d’un organisme viu. El model a seguir és la vida de les tortugues. El científic polonès corre per la boca dels protagonistes i com si d’un malson es tractés cobra cos i el seu retrat que penja del dormitori d’aquesta parella de científics pren presència en la veu de Carles Canut.
Dani Arrebola, Àlex Brull, Clara Cols i Alícia Puertas interpreten dues parelles que fan que l’espectador estigui pendent dels experiments de la biologia i la comunitat científica. Són quatre personatges extravagants, excèntrics o rars, quatre individus que es lliuren de manera obsessiva i desmesurada a les seves obsessions. Especial menció mereix el treball de Clara Cols, a qui vam descobrir a "Andorra" fa deu anys, una obra dirigida per Jordi Casanovas al Versus, quan les sales alternatives es dedicaven a descobrir-nos nous dramaturgs, molt ha plogut des de llavors i moltes voltes ha fet el món.
Els límits de la ciència, fins a on es pot arribar en la investigació. L’ètica de la ciència quan la finalitat pot justificar els mitjans.
Com en les pel·lícules de Woody Allen els personatges estan ben construïts psicològicament. Aquesta és una comèdia subtil i amena, intel·ligentment construïda, com un thriller d’humor, però també un relat moral. Clàudia Cedó investiga en la línia de Javier Daulte en "4D Òptic", una dramatúrgia impecable i senzilla. Clàudia Cedó és una mestra de l’idioma català. El seu text és transparent i intel·ligent. Sense aparent esforç, és capaç de crear un repertori de situacions frikis complexes, trama enrevessada i dilemes morals. Una fórmula que fa que l’espectador somrigui i pensi sobre el seu propi estil de vida. Una comèdia fascinant sobre el que passa quan les nostres vides se surten del camí previst. No se la perdin.
