Una de les noves promeses de l’actual govern espanyol (que dóna per suposat que continuarà governant) és rebaixar una miqueta l’IRPF. El mateix que ha fet Puigdemont, mira tu quina casualitat. Vénen eleccions, ja es nota, i saben que ningú no guanya eleccions apujant impostos.
Per altra banda, continuen pensant que els ciutadans són idiotes. En un cas, l’argument de fons (tot i que dir-ne argument és dir molt) es basa que els catalans ja no poden ser més castigats per ser catalans. En l’altre cas, també d’una gran intel·ligència i solidesa argumental, ens diuen que es tracta de tenir uns calerons més a la butxaca per compartir els avantatges (quins?) de la miraculosa recuperació econòmica… En un país que no té política industrial ni econòmica (això val per a Espanya i Catalunya, però no per al País Basc), que està endeutat fins a les celles, que té el col·lapse de les pensions a dos anys vista i un sistema fiscal d’una injustícia flagrant i pornogràfica, cal molt, molt valor, i molta cara, per jugar a les campanyes electorals a base de rebaixar impostos. Clar que, per compensar, sempre hi ha un De Guindos que surt a dir que, si la recuperació econòmica no és tan esplendorosa com caldria (per culpa dels bolivarians, independentistes i altres espècies destructives), s’hauran de plantejar noves retallades… Continua, doncs, la fugida cap endavant, amb la possibilitat de fer marxa enrere (apujar impostos sense manies o retallar desacomplexadament). Tot s’hi val fins al diumenge 26 de juny, i després ja anirem veient què fem, uns i altres. De la fallida general del sistema, ni una paraula. Del col·lapse de les pensions, menys encara, que això sosté els pilars del bipartidisme. Del sistema fiscal, millor no parlar-ne, no fos cas que s’espantin els que han abusat sense misericòrdia d’aquesta crisi i s’han enriquit immensament. De la buidor absoluta d’estratègies econòmiques, tampoc no cal parlar-ne ni remenar-ho massa… Per tant, juguem a rebaixar impostos, a fer veure que discutim sobre línies vermelles, a marejar la perdiu i a fer veure que realment hi ha debat a fons sobre models sòlidament pensats i treballats. I a la tardor i a l’hivern ja hi haurà temps per a la dura realitat.
