El debat i reflexió al voltant de quin és l’actual projecte de futur per a la ciutat de Terrassa no només és pertinent sinó que és urgent. Les emergències del present copsen sovint la màxima atenció. No obstant això, no hauríem d’oblidar que les solucions del moment present són, o haurien de ser, el primer pas de les solucions del futur. Perquè així sigui, cal definir un projecte de futur, imaginar escenaris de canvi i tenir la capacitat de convertir-los en veritables reptes. Reptes concrets que siguin capaços d’orientar i articular de manera coherent totes les decisions que es prenen.
Durant aquest primer any de legislatura, Terrassa en Comú (TeC) ha ofert a la ciutat de Terrassa un nou projecte de futur. Un projecte de canvi, alternatiu a la proposta de continuïtat que ha significat el pacte de govern entre PSC i CiU. No ho oblidem, un pacte concebut perquè no es produís el canvi que la ciutat necessita. Un govern, a hores d’ara, immers en una dinàmica de desorientació, improvisació i accions reactives.
El projecte de futur que defensem des de TeC parteix d’una consideració bàsica: no pot ser excloent, orientat a uns pocs privilegiats. El projecte de futur que proposem és col·lectiu, capaç d’aportar una visió integral de la ciutat sense oblidar-se de ningú. Un projecte en què tots els seus barris siguin igual d’importants. Fonamentat en la idea d’equilibri de les tres dimensions que constitueixen tota ciutat: social, política i física.
Des de la seva dimensió social, el repte és fer de Terrassa una ciutat on tothom pugui desenvolupar el seu projecte de vida, i ho pugui fer, i això és molt important, gaudint de la ciutat. I per això és imprescindible garantir els drets bàsics que ens permeten una vida digna -alimentació, salut, educació, habitatge i ocupació-, entenent que han de ser factors interrelacionats i orgànics al funcionament de la ciutat. És a dir, que totes les polítiques i decisions haurien d’estar orientades a garantir i qualificar aquests drets, ja que tots ells són imprescindibles simultàniament.
Per això cal avançar cap a un nou concepte de desenvolupament econòmic. TeC ha presentat i defensat durant aquest any diverses propostes orientades a promoure una nova economia, un nou model productiu, de consum i d’intercanvi al servei de les persones, incompatible amb les desigualtats, la degradació de les condicions de treball, l’atur i la pobresa. Una transició cap a una economia ecològicament viable i socialment integradora, basada en el coneixement, la cooperació i el treball en xarxa, que permeti avançar cap a una societat més justa.
Respecte a la dimensió política de la ciutat, TeC ha aportat una nova manera de fer política. En primer lloc, treballant per garantir la transparència de la institució i de les nostres pròpies funcions. TeC ha realitzat un total de set audiències ciutadanes itinerants pels barris de la ciutat amb aquest objectiu. En segon lloc, i no menys important, fent saltar els "taps" que existeixen a la ciutat. Poders fàctics i econòmics, generats a l’empara de 36 anys d’un mateix govern, que tracten d’impedir que es prenguin les mesures que calen en aquests moments. El procés de municipalització del servei de l’aigua en què ens trobem immersos ha estat un clar exemple que aquests "taps" són reals i que dins de l’Ajuntament cal gent amb llibertat d’acció, lliure, sense hipoteques, per aconseguir aixecar els taps i aplicar les mesures que calen per al benefici comú i no el d’una minoria privilegiada.
Finalment, i vinculat a la dimensió física de la ciutat, TeC ha treballat en la seva revalorització, considerant que la dimensió física de la ciutat s’organitza a diferents escales simultànies: s’inicia en l’espai per viure, l’habitatge, s’organitza en els barris i s’estructura a partir dels espais d’escala municipal i territorial. En aquest sentit hem contribuït decisivament aportant i donant suport a polítiques encaminades a recuperar la funció social de l’habitatge i l’enfortiment del parc social d’habitatges de la ciutat. Hem defensat, i ho continuarem fent, que el futur de Terrassa passa pels seus barris. I que això implica iniciativa i inversió per millorar-ne la qualitat i les condicions. Hem presentat i aprovat propostes encaminades a millorar els espais públics i el comerç de proximitat, enfront de la proliferació de grans superfícies. Volem barris diversos, forts i equilibrats, que conjuntament donin sentit col·lectiu a la ciutat, sense distincions.
També hem presentat projectes per abordar de manera integral la reconversió i millora dels polígons industrials de la ciutat. I evidentment, des de l’escala territorial, també hem defensat que cal aportar una nova visió que superi falsos supòsits d’una altra època, fonamentats únicament en la construcció d’infraestructures viàries com a solució màgica. Per això hem impulsat una aliança territorial al Vallès per iniciar un procés de construcció d’un nou projecte territorial a partir de l’optimització dels recursos i les infraestructures, i la valorització del sòl lliure del territori. En aquesta línia hem vetllat per la tramitació i consolidació del projecte de l’Anella Verda de Terrassa.
En la seva essència, el projecte de futur que proposem significa una nova manera d’entendre el desenvolupament de la ciutat que deixa enrere deliris de grandesa i eslògans buits. Que es concentra en la millora de la qualitat de vida dels seus ciutadans i ciutadanes. Que permet transitar de la capital que competeix a la ciutat que coopera i treballa en xarxa, de la ciutat en expansió a la ciutat autosuficient.
I ho continuarem fent des del convenciment que Terrassa és una ciutat ideal per aplicar aquest nou model de desenvolupament que estem proposant: per la seva ubicació territorial, per la seva mida, pel seu passat i tradició i sobretot per la seva gent diversa i compromesa amb la ciutat.
L’autor és el portaveu del Grup Municipal de Terrassa en Comú
