A Europa no ens ha anat bé en la revolució digital dels anys noranta. L’estratègia de Lisboa de l’any 2000 que pretenia atrapar els Estats Units i Japó en la nova economia basada en el coneixement ha estat un gran fracàs. Quinze anys després, no només no ens hi hem apropat sinó que estem més lluny. A Catalunya vàrem fer un magnífic Pla Catalunya en Xarxa per ser capdavanters en la nova revolució digital com ho havíem estat en la primera revolució industrial. Els resultats a Catalunya no són millors que els d’Europa. Ens ha anat malament, no hem assolit cap lideratge significatiu, tret del futbolístic i del turisme, que tenen a veure tangencialment amb tot el que estem parlant. A Europa no ho hem fet bé, no hem agafat impuls per crear cap de les start ups que ens han canviat la vida (excepció feta d’Skype i d’Spotify).
Ara estem a les portes d’un nou canvi, d’una intensitat similar a la que vàrem viure en els anys noranta, que ens va canviar la vida, la forma de treballar i de relacionar-nos. Ara, la nova indústria 4.0, és a dir la suma de tecnologies associades a la internet de les coses, al Big Data, a la robòtica, a la intel·ligència artificial, a la impressió 3-D, a la realitat virtual i a la ciberseguretat, tornarà a crear un nou paradigma, hi haurà noves oportunitats. És a dir, les cartes del món econòmic, en part, es tornaran a repartir i ara hauríem d’aprofitar millor les noves oportunitats respecte de com ho vàrem fer fa vint anys. Per tant, és lícit i imprescindible fer-nos la pregunta: "I si ho féssim de manera diferent?". Caldria que ho féssim diferentment a tres nivells, a nivell país, a nivell empresa i a nivell personal. Vegem cadascun d’aquests àmbits.
A nivell de país. Hauríem de fer menys plans i més prototips i mantenir una certa obsessió per assolir dimensió en allò que fem. Necessitem més experiències que grans diagnosis, necessitem més lideratges contrastables que grans narratives de país. Hem de ser més pràctics i més globals. Hem d’aprofitar el que tenim, com la MWC o com el lideratge de l’equip de Sant Cugat d’HP en impressió 3-D. Hauríem d’aprofitar molt millor el potencial público-privat (i tot sembla indicar que anem en direcció contrària). Si no neixen projectes de referència i dimensió global en indústria 4.0 a Europa, a Catalunya, afrontarem amb moltes debilitats el nou paradigma econòmic i ens serà impossible mantenir el model d’equilibri social que Europa ha volgut construir des de la Segona Guerra Mundial.
A nivell empresa. Hauríem de preguntar-nos per què ens costa tant que les empreses establertes, consolidades, innovin. La majoria d’innovacions que ens han canviat la vida han sortit d’starts up. Potser ens sobra litúrgia i soroll en la innovació a les empreses i ens falta autenticitat. Assumir que ens costa molt ser ambidextres, és a dir explotar el negoci actual i explorar noves oportunitats. La innovació "paripé" no condueix a enlloc. Reconeguem que no és fàcil innovar i fer a la vegada la feina del dia a dia. Però si coincidim que sense innovar, sense adaptar-nos a un món que gira acceleradament, ens costarà molt mantenir-nos competitius, aleshores posem autenticitat a la innovació. Dediquem-hi talent, assumim riscos raonables, continguem els anticossos d’aquells que ja ho saben tot, aprimem les burocràcies i recordem que sense passió no passa res.
A nivell personal, siguem conscients del moment en què ens toca créixer. Ja no en tenim prou a entendre la formació com un tram de la nostra vida. Aprendre i desaprendre ininterrompudament són l’única garantia que tenim d’esquivar la mediocritat i d’estar preparats per fer dels canvis oportunitats. Els que fan de la seva vida una queixa permanent tot ho digereixen en clau d’amenaça i de problema. Queixar-se, com a proposta professional, no serveix de res. Cal actuar. Cal preguntar-nos pel propi talent, si en un parell d’anys no ens han sorgit oportunitats interessants dintre o fora de l’organització on estem es que ningú es fixa en nosaltres i hem de fer-hi alguna cosa. Les inèrcies dibuixen els límits del nostre perímetre. Vigilem les nostres inèrcies. L’entorn de la indústria 4.0 ofereix oportunitats i com a persones, com a empreses i com a país no ens podem permetre el luxe de no aprofitar-les. No ens pot passar com amb la revolució digital dels noranta. No ens ho hem de permetre. L’únic camí és canviar de baix a dalt, començant per desafiar les pròpies inèrcies i escalar-ho a nivell d’empresa i de país.
Els amics del Tedxplaçaforum de Tarragona van tenir l’amabilitat d’invitar-me a fer una de les xerrades TED. La pregunta genèrica de totes les intervencions era: i si ho féssim de manera diferent? Aquest article és un resum del guió de la meva intervenció que podreu trobar en format audiovisual a http://tedxplacadelforum.com.
