LA majoria de les organitzacions i empreses que coneixem van néixer abans d’internet. Totes elles tenen una rutina d’actuació, uns valors i una manera de comunicar-se internament que formen la "cultura organitzacional". Sovint aquesta cultura va ser vàlida fa decennis, però no té res a veure amb l’entorn digital d’avui, perquè el seu origen és previ a l’any 2000.
Resultat: en deu anys desapareixerà el 40% de les empreses que avui es troben entre les cinc-centes més importants de la revista Fortune. L’esperança de vida de les cinc-centes empreses més importants del món ha passat de 67 anys el 1930 a 15 anys avui.
D’aquí ve el lema: canviar o morir. Però canviar la cultura de les organitzacions no és fàcil. Les persones es troben molt lligades a les seves zones de confort, les seves maneres de fer les coses, les seves rutines per decidir. Les estructures no solen ser flexibles ni adaptables, sinó tot el contrari.
El canvi cultural en les organitzacions comença per transformar les maneres de comunicar-se. Si les organitzacions del segle XXI volen sobreviure i créixer en aquesta societat articulada en xarxes, policèntrica, fluida i en canvi accelerat, ja no es poden gestionar d’una manera unidireccional, vertical i jeràrquica.
Encara que els líders i equips directius continuen prenent decisions, cal una forma diferent d’establir fluxos comunicatius, perquè configuren dràsticament les institucions. L’exercici sord i vertical de la paraula ignora el cabal de coneixement, idees i intuïcions que hi ha dispers entre les persones que conformen l’organització. Per això, aquest model ja no és adequat per gestionar la complexitat del moment present.
Però cal anar més enllà, perquè haurem de gestionar no solament idees, informació i dades, sinó també relacions humanes -a vegades molt consolidades en els seus costums-, emocions encobertes, resistències individuals, ànsies genèriques de canvi que no se sap com concretar. Per això és necessari comptar amb la decisió ferma de l’equip de lideratge, i amb la seva capacitat de perseverar en la recerca del canvi.
Es multipliquen els coaches i les empreses dedicades a impulsar la transformació cultural de les organitzacions. Estan "tocant d’oïda", perquè no hi ha receptes màgiques. Tindran èxit? Dependrà de molts factors, entre ells la por del desconegut i la resistència al canvi que gairebé tothom té, encara que li costi reconèixer-ho.
Canviar -o més aviat actualitzar, evolucionar- la cultura d’una organització és la clau per evitar-ne la desaparició i revitalitzar-la per al futur.
