Terrassa és una ciutat viva, amb un teixit associatiu envejable d’arrels històriques i que creix cada dia sota la pulsió d’una ciutadania implicada en els més variats aspectes de la nostra societat. Entitats i associacions que es desenvolupen sota l’empara i el voluntarisme de les persones que les impulsen i que, en moltes ocasions, han passat a esdevenir autèntiques institucions ciutadanes que no només defensen i promouen la cultura, l’esport o abanderen causes socials, sinó que a més exerceixen de referents ineludibles per explicar qui som i són bucs insígnia per projectar la imatge de la nostra ciutat de portes enfora.
Per entendre’ns, des de l’Ajuntament els polítics podem ser els representants electes del poble i treballar per millorar la ciutat i desenvolupar un model i un projecte de ciutat futura. Vaja, des del grup municipal d’ERC-MES com a mínim així entenem la nostra funció. Una cosa ben diferent, però, és pretendre que la ciutat és glòria i gràcia de l’acció política.
La ciutat viva, la trobem portes enfora, en un teixit associatiu que malda per tirar endavant i fa embogir la base de dades pública del Registre Municipal d’Entitats Ciutadanes (RMEAC), on mai hi ha totes les existents ni, malauradament, viuen totes les que hi són.
Les entitats que es mantenen, perviuen i es consoliden en el temps a força de tenacitat i enginy de la ciutadania, capaç de sumar voluntats i obtenir recursos per fer créixer els seus projectes i, amb ells, enriquir la ciutat. Un repte gens menyspreable en el qual s’han de superar esculls de grans proporcions, el primer del qual sens dubte és el de trobar i mantenir un espai que compleixi els requisits per desenvolupar l’activitat i els objectius que persegueix l’entitat.
En aquest punt s’ha de reconèixer l’esforç de l’Ajuntament per oferir al teixit associatiu de la ciutat espais municipals per desenvolupar la seva activitat i assegurar-ne la seva pervivència. Un recurs absolutament indispensable que s’ha de continuar incentivant com fins ara però que no ens ha de fer oblidar totes aquelles entitats i associacions que, amb tenacitat, han aconseguit conquerir els seus propis espais.
Parlem de locals i instal·lacions disseminats per tota la ciutat, de lloguer o de propietat, que iniciatives ciutadanes han acabat adaptant, construint i conquerint per desenvolupar una activitat enfocada a tota la ciutadania.
No obstant això, parlem d’esforços que molts cops superen la capacitat econòmica de les pròpies entitats per establir un ritme correcte de manteniment de les instal·lacions, adaptar-se als canvis en la normativa de seguretat o d’accessibilitat o, senzillament, fer les obres pertinents per adaptar els espais a les activitats que volen desenvolupar. Limitacions que condemnen algunes associacions de la nostra ciutat a reduir la seva activitat, ocupar espais sense complir la normativa o, fins i tot, a posar en risc la seva pròpia continuïtat.
Una realitat a la qual l’Ajuntament no pot seguir fent els ulls clucs, requerint d’una inversió continuada i decidida per tal d’assegurar i consolidar els espais d’independència de l’associacionisme ciutadà arreu de Terrassa.
No tota l’activitat cultural, social i esportiva de la ciutat ha de veure’s subjecta en última instància a requerir un espai municipal. Ajudem la ciutat viva a ser autònoma i que els bons projectes puguin adaptar els seus locals, ja sigui de lloguer o propietat, per consolidar una xarxa ciutadana més enllà de l’empara de l’Ajuntament.
Des del Grup Municipal d’ERC-MES creiem que ha arribat el moment d’establir una línia de subvencions important i directa a aquestes entitats per adaptar els espais conquerits i així assegurar la construcció d’una ciutat independent i forta on la valentia ciutadana pugui trobar el seu camí de consolidació. Així ho presentarem com a proposta al proper ple del mes de maig, esperant que ja al 2017 es pugui ajudar les entitats amb local propi a adaptar-se a un futur a construir entre tots.
L’autor és portaveu del Grup Municipal ERC-MES
