Ja el tenen fet. Vuit mil milions més de retallades, i aquesta multa de dos mil milions que de moment han ajornat, perquè el seu candidat Rajoy pugui salvar la cara a les eleccions. Aquest és el programa electoral de Brussel·les i del conglomerat político-financer que s’està apropiant de la Unió Europea: una nova dosi de la mateixa recepta que tan bons resultats ha donat els darrers anys. Ah, que no els veiem? Doncs, res, insistim-hi: més retallades, més reformes, i al final segur que veiem la llum, com ja l’estan veient a Grècia. Enlluernats que estan amb l’èxit de les polítiques europees… I com ho farem aquí? De manera creativa, amb aquella originalitat tan hispànica: els deu mil milions no sortiran "per força" a base de fer retallades, segons ha explicat el candidat de Brussel·les, sinó d’un hipotètic increment de la recaptació. És a dir, de major pressió fiscal. Als de sempre, ja ens ho podem imaginar: seria ingenu pensar que tenen pensat fer una reforma fiscal més justa i equilibrada o combatre seriosament això que elegantment s’anomena "elusió fiscal"… Hi ha coses que no poden canviar, per suposat. Ens ho creiem? Qui s’ho cregui, ja s’ho anirà trobant a la tardor, si el candidat de Brussel·les aconsegueix finalment formar govern, cosa que és força probable encara que de moment no se sap com ni amb qui. Tindrem retallades indirectes, per la via de la pressió fiscal, i els paradisos continuaran intactes. El deute continuarà imparable fins que ens esclati als morros, cosa que també passarà, al mateix temps que es continuarà debilitant el sistema de pensions fins que s’esquerdi definitivament. Però la fugida cap endavant haurà funcionat i, si res no ho impedeix, tindran quatre anys més per completar el brillant programa de reformes que ens ha de portar a la ruïna definitiva com a societat i a destrossar definitivament l’economia espanyola. Aquesta és l’estratègia, avalada pel silenci dels grans grups de comunicació sobre les qüestions que realment amenacen el nostre futur: la destrucció d’Espanya no serà culpa de les estelades, no, sinó d’aquests suposats reformistes i abrandats patriotes que estan a punt de culminar el seu projecte. Ni més ni menys que un retrocés històric, econòmic, cultural, ètic i social.
