El papa Francesc en la seva primera trobada amb els periodistes, després de la seva elecció com a Papa, els va dir: "Com desitjo una Església pobra i per als pobres!". Aquest desig l’ha repetit després i no podia faltar entre els fruits que ell espera del Jubileu de la Misericòrdia.
En la Butlla de l’Any Sant el Papa recorda l’episodi de Jesús tornant a Natzaret i anant el dissabte a la sinagoga. S’aixecà i va llegir un text del profeta Isaïes: "L’Esperit del Senyor reposa sobre meu ja que ell m’ha ungit per portar la bona nova als desvalguts, m’ha enviat a proclamar als captius la llibertat, i als cecs, el retorn de la llum, a deixar en llibertat els oprimits i a proclamar l’any de gràcia del Senyor" (Is 61,12).
En aquella ocasió el Senyor anuncià un any de gràcia, i això és que nosaltres també hem de viure en aquest Any Sant. La missió de Jesús està reflectida en les paraules del profeta Isaïes, i de la mateixa manera és missió nostra portar la bona nova als pobres per mitjà de paraules i gestos de consolació; anunciar l’alliberament a tots els qui són presoners de les noves esclavituds de la societat moderna; retornar la vista als qui han quedat cecs perquè, de tant egoisme i egocentrisme, només es veuen ells mateixos i el seu propi interès; fer present l’amor i la gràcia de Déu.
En aquesta Pasqua de Pentecosta ens hem d’esforçar perquè un dels fruits de l’Any Sant consisteixi que, per impuls de l’Esperit Sant, l’Església sigui veritablement pobra i al servei sobretot dels pobres. Cada comunitat concreta i cada cristià en particular estem cridats a treballar en l’alliberament i la promoció dels més necessitats, de manera que es curin les severs ferides, quedin capacitats per viure pels seus propis mitjans, puguin integrar-se plenament en la societat i siguin acollits en la comunitat cristiana. En aquest treball no pot faltar mai el signe de la nostra opció pels últims, per aquells que la societat deixa de banda i arriba a descartar.
El Papa vol una "Església pobra per als pobres", i ens recorda que ells tenen moltes coses per ensenyar-nos, i que és necessari que també nosaltres deixem evangelitzar-nos per ells. El nostre compromís comporta programes d’assistència i de promoció, de canvi d’estructures i denúncia. També comporta fer-se una sola cosa amb ells fins al punt que se sentin a casa, en família, acollits, i finalment la nostra opció per ells s’ha de traduir en atenció espiritual, una atenció religiosa prioritària perquè recuperin plenament la seva dignitat de fills de Déu.
Els cristians hem de donar respostes des de la fe. Puc dir que els cristians de la nostra diòcesi de Terrassa no es fan pregar pel que fa a la pràctica de les obres de misericòrdia, tant les corporals com les espirituals, que el Papa ens proposa com un dels fruits del Jubileu. Dono gràcies a Déu per les nombroses iniciatives que els nostres fidels duen a terme a favor dels pobres d’avui, sobretot a favor de les persones que sofreixen les conseqüències de la crisi econòmica, que ha aguditzat el problema de la manca de treball i el consegüent atur laboral. Puc constatar-ho en els meus encontres amb els responsables de Càritas, tant la Diocesana com les de les diverses parròquies.
Puc observar-ho en les meves visites a les parròquies, especialment amb ocasió de la visita pastoral, que em permet un contacte més reposat amb les iniciatives que duen a terme les comunitats cristianes.
Donem gràcies a l’Esperit Sant que suscita sempre en l’Església noves iniciatives per posar en pràctica la misericòrdia que tant necessita el nostre món.
L’autor és el bisbe de Terrassa
