Els catalans som cada vegada més conscients de la importància del reciclatge i la reutilització, i que la correcta gestió dels residus aporta un triple benefici: ambiental, social i econòmic, afavorint així la sostenibilitat global. Gràcies a la col·laboració dels ciutadans, cada vegada més les entitats especialitzades som capaces de convertir els residus en recursos. Tot això es posa encara més de relleu coincidint amb el Dia Mundial del Reciclatge, que se celebra el dimarts 17 de maig.
La normativa vigent, el Precat 2020, marca el camí cap a la denominada "economia circular" i presenta com a principal objectiu reduir l’eliminació de residus, és a dir, que a l’abocador n’arribin els menys possibles. Com aconseguir-ho? Incrementant la preparació per a la reutilització i el reciclatge.
Després de l’orgànica, els envasos i plàstics, el paper i cartró, i el vidre, el residu tèxtil és la cinquena fracció que més generem, i la que presenta el percentatge de valorització més alt. No obstant això, el seu nivell de recollida selectiva es podria millorar molt: actualment, només dues de cada cinc peces que ja no volem tenen una segona vida.
En comptes d’acabar en un abocador, la roba usada és recollida per una entitat especialitzada en reciclatge i reutilització tèxtil, per valoritzar-la i generar-hi recursos. I és que el tèxtil que rebutgem és un actiu que, degudament gestionat, es converteix en motor de progrés al nostre territori i generador de fons per a la cooperació al desenvolupament en l’hemisferi sud.
La gestió de roba usada no és un fenomen recent: durant dècades, entitats de caràcter social han basat la seva font de recursos en aquesta gestió, ja sigui distribuint-la gratuïtament entre persones amb pocs recursos econòmics, o bé venent-la en botigues de segona mà per aconseguir fons per als seus projectes socials i així donar suport als més desfavorits en altres països.
Avalats per convenis de col·laboració amb els respectius ajuntaments, aquestes entitats han consolidat la seva capacitat d’optimitzar-ne la reutilització i el reciclatge. La professionalització del sector ha provocat que alguns consistoris decidissin treure a concurs públic la gestió del tèxtil, la qual cosa l’ha dotat de major transparència.
Fa uns quatre anys, no obstant això, alguns ajuntaments van descobrir que la gestió del tèxtil podria convertir-se en font d’ingressos (des de sempre, aquesta gestió ha estat i és gratuïta per als ciutadans, malgrat que la recollida i tractament de la resta de residus sí que estan subjectes a una taxa municipal). Per això, els concursos que van convocar a partir d’aquest moment van incloure-hi clàusules econòmiques, basades en un cànon fix per contenidor o en una quantitat per quilo recollit. Això ha suposat un descens dels recursos obtinguts per les entitats sense ànim de lucre per als seus programes socials.
La concurrència a aquests concursos d’empreses amb escassa experiència en recuperació tèxtil però amb el múscul financer suficient ha disparat les quantitats econòmiques que els concursos estableixen, convertint aquest aspecte en el de major pes, per sobre de la capacitat tècnica i les finalitats socials. La mercantilització abusiva d’alguns ajuntaments suposa un engany per al ciutadà, que pressuposa una destinació social de la roba que està donant.
Si la tendència mercantilista es manté, en pocs anys bona part de les entitats socials que s’hi dediquen reduiran la seva activitat i, amb això, la capacitat de donar suport a persones en dificultats, aquí o en altres països. Algunes, fins i tot, desapareixeran i unes altres veuran minvada la seva capacitat de generació de llocs de treball al nostre territori.
Tot això en un context en què es redueixen progressivament i imparable els fons de cooperació per al desenvolupament, que s’ha convertit en poc més que una utopia a dia d’avui, i d’ajuda social a col·lectius en dificultats al territori, i en què ara es limiten encara més els recursos que entitats de marcat accent social són capaces de generar amb la seva activitat.
Malgrat les dificultats, més que mai, la roba usada és i serà un excepcional vehicle per millorar la vida d’altres persones en països menys afavorits i dotar-les de millors perspectives per a la seva vida a través d’un millor accés a l’educació, a l’aigua neta, a la seguretat alimentària; en definitiva, a una millor qualitat de vida i un futur digne.
Reciclar i reutilitzar, sí, per descomptat. I, amb una finalitat social, millor que millor.
L’autora és directora general d’Humana Fundación Pueblo para el Pueblo
