Dimarts 17 es commemora el Dia Internacional contra l’Homofòbia, Lesbofòbia i Transfòbia. Se celebra que, tal dia com aquest de l’any 1990, l’OMS va eliminar l’homosexualitat de les llistes de malalties mentals. També es recorda que, lamentablement, encara es manté la disfòria de gènere, mantenint la patologització de la transsexualitat. Per tant, no estem de plena celebració.
Sí que podem celebrar en canvi que Terrassa és pionera en les polítiques per a la diversitat sexual, afectiva i d’identitat de gènere. I ho som gràcies a un pacte de ciutat, el Pacte per a la Diversitat Afectiva, Sexual i d’Identitat de Gènere, a què l’Ajuntament es va adherir el febrer de 2015, entre d’altres entitats i institucions de la ciutat.
Som pioners pel gran nombre d’accions que es duen a terme a Terrassa (el pacte tan sols ja en preveu pràcticament 40), pel seu tipus, moltes innovadores. L’any passat es van formar 200 professionals d’àmbits molt diversos, com ho són el jurídic, el policial, l’educació formal i la no formal, l’àmbit esportiu… I enguany seguirem, entre d’altres accions previstes.
Del que em sento més orgullosa, però, és de la implicació d’altres entitats i institucions en el pacte. Especialment de les entitats de l’àmbit LGTBI (lesbianes, gais, trans, bisexuals i intersexuals) que ens ofereixen contínuament propostes, debats i plantejaments nous. I també per aquelles altres que, no sent aquest àmbit el propi d’intervenció, tenen molt clar que ells també se’n responsabilitzen. Perquè la responsabilitat només pot ser compartida, cadascú en el seu propi marc d’intervenció o competencial i tenint en compte les seves possibilitats, però compartida.
Estem de celebració també perquè s’albiren canvis significatius a la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona. Pel que fa a l’àmbit autonòmic, resta molt per fer per a l’efectiva implementació de la Llei 11/2014, del 10 d’octubre, que garanteix els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per l’eradicació de l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. Exigim el desplegament reglamentari necessari previst per aplicar-la del tot, si bé és cert que sembla que hi ha un nou impuls que afavorirà les polítiques LGTBI a Catalunya.
Observem també com la Diputació de Barcelona impulsa l’abordatge de les polítiques LGTBI a tots els ajuntaments de la província. Terrassa és una de les ciutats capdavanteres i estem col·laborant activament en aquest impuls, a través d’un grup de treball creat a tal efecte.
Celebro també que cada cop són més els ajuntaments que tenim regidories per a la diversitat sexual, afectiva i d’identitat de gènere des d’on es treballa activament per eradicar la LGTBIfòbia. Aquests ajuntaments ens estem coordinant per sumar esforços, compartir necessitats, generar noves idees i exercir si cal de grup de pressió davant d’altres institucions.
En definitiva, estem treballant i podem estar satisfets de les passes que s’han fet. Però el treball i la lluita no poden defallir. Resta molt encara perquè es pugui viure en plena llibertat l’orientació sexual i d’identitat de gènere. Fa poc vam haver de lamentar un suïcidi, el de l’Alan, un noi trans de 17 anys de Rubí que patia bullying (assetjament escolar). Aquest és només un exemple d’allò que lamentablement s’ha fet visible, però segur que molts infants, joves i no tan joves i persones grans pateixen una pressió social del tot inacceptable. Per a ells, elles, ellxs som aquí. Lluitar contra la discriminació i vetllar per la plena llibertat ens fa ser millors persones, millor ciutat i una millor societat.
L’autora és regidora LGTBIQ de l’Ajuntament de Terrassa
