El "matrix a la catalana" funciona així, a l’avantguarda de la ciència ficció. Primer, un grup d’il·luminats, als quals es pressuposa la bona fe, decideix que ha de fer una constitució. Igual podrien construir un vaixell de vela o muntar un hort ecològic, però no, sembla que han sentit la crida de la història. Tenen una missió, que s’han assignat ells mateixos: redactar no una, no, sinó "la" constitució. De quin país? De la futura Catalunya independent, clar. I qui els fa l’encàrrec? La Història, amb majúscules. Fantàstic, oi? La cosa continua de la següent manera: un dia s’anuncia que la Catalunya independent (com si això hagués de passar demà mateix) tindrà una sola llengua oficial, o exèrcit, o un règim presidencialista o el que més convingui. O que compartirem DNI amb valencians, mallorquins i andorrans. Molt bé, clar que sí. I el cercle del "matrix a la catalana" es tanca als mitjans independentistes, que tranquil·lament donen per bo aquest exercici de fantasia constitucional i anuncien les veritats revelades: "Catalunya no tindrà exèrcit". Així de contundent. Com si ja fos una realitat, com si estigués en marxa un autèntic procés constituent, com si tot plegat fos inevitable: ens ho van explicant per fascicles, perquè no se’ns acumuli la feina. Hi poden haver bones idees en tots aquests esborranys constitucionals? Sens dubte. Llàstima que tot, tot, es fonamenta en una falsedat interessada: ni és inevitable que Catalunya sigui independent ni hi ha cap procés constituent en marxa ni res que s’hi assembli. Però segueixen jugant a la política ficció i al periodisme ficció, a veure si ens acabem creient que tot això és real. De moment, ells ja s’ho han cregut i ja han desconnectat. No només d’Espanya: de Catalunya i de la realitat, també. Però per a esborranys de constitucions no quedarà, no…
