El 12 de maig es commemora arreu el Dia Mundial de la Fibromiàlgia, la Síndrome de Fatiga Crònica i la Sensibilitat Química Múltiple. Una jornada que de mica en mica s’ha anat establint també com a dia mundial d’altres síndromes de sensibilització central, com l’electrohipersensibilitat.
Es calcula que les síndromes de sensibilització central afecten actualment gairebé un 3,5% de la població a Catalunya, majoritàriament població femenina. Són un conjunt de síndromes i malalties de reconeixement científic i mèdic recent i de prevalença cada vegada més alta; són patologies cròniques, d’origen desconegut i especialment invalidants. Les persones afectades i els seus familiars i amics sovint han de passar per un procés llarg i desconcertant fins a arribar a un diagnòstic ferm. Un diagnòstic que després ens obliga a fer un procés d’acceptació i de reconeixença pròpia, un procés de treball íntim molt dur per sobreposar-nos als efectes causats per la síndrome o síndromes que se’ns han confirmat i que sovint ens obliguen a canviar, en major o menor mesura, la nostra vida i els nostres hàbits. En els casos més greus, fins i tot ens pot portar a una exclusió social i a un aïllament.
Les jornades de commemoració són positives quant al fet que serveixen per donar visibilitat, en aquest cas, a unes malalties que sovint són desconegudes per la major part de la població. És molt important sensibilitzar sobre l’existència d’aquestes síndromes i informar sobre les conseqüències que generen en la persona afectada i el seu entorn més pròxim. Hem de trencar els silencis i els mites que existeixen sobre les síndromes de sensibilització central.
Des del PSC de Terrassa hem endegat recentment un projecte per tal de donar suport a diverses persones afectades per les síndromes de sensibilització central. El febrer vam posar en marxa un grup d’ajuda mútua per a malalts/es i els seus familiars, un grup que al juny finalitzarà i que creiem que ha estat una experiència molt positiva, no sols pel bon funcionament i els efectes beneficiosos causats entre les persones que hi hem participat; sinó també perquè creiem que hem contribuït d’alguna manera, encara que sigui petita, a la visibilització pública de les síndromes de sensibilització central.
Avui en dia encara existeixen nombroses dificultats per confirmar el diagnòstic d’aquestes síndromes i malalties. Per això les síndromes de sensibilització central representen un gran repte per als professionals sanitaris, així com també per a les administracions. Cal dedicar més recursos a la investigació i la recerca i cal adaptar la sanitat pública a les noves necessitats que han sorgit, entre les quals es troben les de les persones afectades per les síndromes de sensibilització central. El dia 12 de maig és una jornada per parlar-ne, fem-ho.
L’autora és secretària d’Igualtat del PSC de Terrassa
