Les subvencions de la Generalitat a la premsa han estat sempre un misteri, com el de la Santíssima Trinitat: qüestió de fe, de molta fe, i de poques ganes d’entendre a fons la qüestió. Les últimes que m’han deixat en estat de levitació, proper a la inspiració divina, són les subvencions atorgades l’any passat a alguns mitjans catalans per… No, no pel seu patriotisme, virtut sempre subvencionable, faltaria més. Ni per la seva independència (periodística, s’entén), cosa que no acostuma a ser mereixedora de subvenció a les menjadores oficials. No.
L’argument definitiu, celestial, és un altre: a Catalunya se subvencionen mitjans per la seva secció de religió. Diversos diaris, teles i ràdios, a més d’unes quantes editorials, han rebut uns modestos ajuts (de set mil a vint mil euros) per donar un copet de mà a les informacions de caire religiós. L’objectiu? Literalment, "fomentar la cultura religiosa en la societat catalana, promoure el diàleg interreligiós com a eina per a la convivència i la tolerància i difondre la realitat i l’actualitat religiosa". Apa. No siguem malpensats. Que no sigui dit que són subvencions arbitràries o injustificables per allò tan superat i ridícul de la "separació Església-Estat": fomenten la cultura, el diàleg, la convivència… Una meravella. Vist així, per pocs diners tenim uns guanys incalculables. Al seu costat, poc importa que no hi hagi diners per a finalitats més mundanes, ja siguin la sanitat, l’educació, les obres… A canvi, salvarem les nostres ànimes, que no és poca cosa. I seguirem construint un país celestial, un autèntic paradís a la terra… Una bona obra, sens dubte, que al cel tindrà la seva recompensa. Un cel que serà el "cel.cat", una mena de paradís al qual, pel sol fet de ser catalans, hi tindrem l’entrada garantida. Si anem de part de la Generalitat, és clar. A Brussel·les no, però al cel tenim les portes obertes. És qüestió només de portar una còpia del DOGC del 2 de maig, ni que sigui en pdf.
