Ens volen fer creure, una i altra vegada, que més o menys votarem el mateix en les properes eleccions. En un país amb els grans mitjans de comunicació dominats i sotmesos, i una maquinària d’enquestes més que sospitosa de respondre als interessos dels seus clients, s’ha de ser molt ingenu per creure’s res. Ens diuen que un 15% hauria votat diferent si hagués endevinat els resultats de les darreres eleccions. I també que quasi el 80% pensa votar més o menys el mateix. De manera que el missatge que volen que ens empassem està claríssim: no cal ni que aneu a votar, les coses seguiran si fa o no fa igual. Hi ha poderosos interessos a favor d’una campanya freda, en què no hi hagi massa risc de moviments electorals imprevistos: el sistema vol estabilitat, continuïtat, tranquil·litat… I ens va intoxicant amb el missatge: les coses seguiran igual, està escrit a les estrelles, a l’horòscop, a les directrius de Brussel·les, als desitjos dels amos de l’Ibex 35. Tot ha de seguir igual. Millor que no canviï res. Una i altra vegada la mateixa cançoneta: ni us molesteu a anar a votar, el resultat ja està escrit al destí, les coses estan com estan i no val la pena ni tan sols imaginar que puguin canviar. És fascinant, perquè ho fan cada vegada més descaradament, i perquè tampoc no es pot dir que no els funcioni: estan aconseguint que ens creiem que no pot passar res, que res no pot canviar. A una sèrie de punts clau del sistema ja han decidit què és el que els convé, i una i altra vegada bombegen el missatge a la societat: estigueu-vos quiets, desanimeu-vos, feu el que vulgueu, però traieu-vos del cap que aquest país pot canviar… Un missatge absolutament tòxic, desmotivador, amb diferents formes, però sempre en la mateixa direcció: la d’evitar cap mena de canvi en profunditat. I això és el que farem? Podria ser que sí: som país de grans escarafalls, però de poc rigor, de baixa exigència dels ciutadans. Una vegada desfogats, ens deixem portar per on volen. Ja han decidit per nosaltres, l’únic que hem de fer és deixar-los fer, perquè ells saben el que ens convé. La gran pregunta és si passarem pel tub o si els donarem alguna sorpresa.
