El pensament s’adreça ara a la Mare de la Misericòrdia." Amb aquestes paraules comença el número 24 de la butlla de l’Any Sant que estem celebrant. Era previsible que el papa Francesc, que és entranyablement devot de Maria, li dediqués un apartat. Aquest apartat també em serveix a mi per fer la reflexió d’aquest diumenge sobre la Mare de Déu en començar el mes de maig, el mes dedicat a ella. "Que la dolçor de la seva mirada ens acompanyi en aquest Any Sant perquè tots puguem redescobrir l’alegria de la tendresa de Déu", diu el sant Pare en aquest número, que ens convida a adreçar-nos a santa Maria "amb l’antiga i sempre nova pregària del ‘Salve Regina’, perquè mai no es cansi de girar envers nosaltres els seus ulls misericordiosos i ens faci dignes de contemplar el rostre de la misericòrdia, el seu Fill Jesús".
Però a més d’aquesta proposta pietosa ens ofereix una reflexió teològica que constitueix un comentari al títol marià de "Mare de Misericòrdia". El fonament d’aquest títol és la relació estreta i íntima de la Mare amb el Fill. El Papa dóna a Maria el títol tan teològic d’"Arca de l’Aliança entre Déu i els homes" fent al·lusió al misteri de l’Encarnació, pel que Déu es va fer home en el seu si virginal, i per això Maria "va custodiar en el seu cor la divina misericòrdia en perfecta sintonia amb el seu Fill Jesús".
Aquest any 2016 la solemnitat de l’Anunciació es va celebrar el passat 4 d’abril perquè el 25 de març coincidia amb el Divendres Sant. Els participants en el II Pelegrinatge de la nostra diòcesi a Terra Santa, que ens trobàvem a Natzaret, vàrem poder celebrar l’Eucaristia aquell mateix dia al matí a la part superior de la basílica de l’Anunciació. Aquest santuari de l’Anunciació s’aixeca precisament sobre el lloc on, segons la tradició cristiana, l’arcàngel sant Gabriel anuncià a Maria l’encarnació de Jesús en el seu si. Després, a les 12 del migdia, vàrem participar en la pregària del "Regina Coeli" i, per l’amabilitat dels PP Franciscans, vàrem poder venerar fins i tot la gruta de l’Anunciació, agenollant-nos breument davant el petit altar i besant el lloc on estan impreses les paraules que assenyalen l’entrada del Fill de Déu en el món: "Verbum caro hic factum est" (el Verb es va fer carn aquí).
Va ser certament un moment de gràcia per fer memòria i actualitzar la singularitat del lloc de Maria en el misteri de Crist, en la Història de la Salvació. Maria és introduïda definitivament en aquest misteri per mitjà de l’Anunciació de l’àngel, i la "plena de gràcia" serà des d’aleshores el nom que la defineix millor. Després, serà saludada per Isabel com a "beneïda entre totes les dones" i també "feliç tu perquè has cregut". Els dies de pelegrinatge han estat un regal gran del Senyor per a tots els participants. En l’Anunciació hem contemplat sobretot com Maria participa en la plenitud de la gràcia de Crist. En la Visitació vàrem meditar sobre la teologia i la vivència del pelegrinatge i del servei dedicat als altres.
En la Presentació de Jesús al temple reflexionàvem sobre el sofriment de Maria a causa de la incomprensió que més endavant s’esdevindrà en relació amb la missió del seu Fill. Un sofriment que culminarà en la creu. A Canà vàrem aprofundir el nou sentit de la maternitat de Maria i la seva sol·licitud per les persones en les seves necessitats humanes i espirituals, la nova missió maternal que el Senyor li encomanarà des de la creu.
Convido tots els diocesans que durant aquest mes de maig del Jubileu facin actes especials de culte a Maria, tant els dedicats a la seva devoció com els pròpiament jubilars, però amb un matís marià. Així es complirà el que desitja el Papa: que Maria sigui "consolació i suport mentre travessem la Porta Santa".
L’autor és el bisbe de Terrassa
