Un any més hi ha hagut la diada de Sant Jordi, que s’acompanya i es vesteix de roses, llibres i cultura en general. Tanmateix, pren força, principalment en la infantesa, la llegenda que dóna sentit al simbolisme del dia.
Els contes s’han usat tradicionalment, i amb molt sentit, per acompanyar i reafirmar la cultura dels diferents territoris, cadascun amb les seves peculiaritats. Per la màgia de què s’acompanyen, són bones eines per cultivar l’imaginari i creativitat sobretot en les edats primerenques.
La llegenda de sant Jordi, coneguda per totes i tots, segueix sent transmesa de generació en generació com a acte de cultura popular.
L’origen de la figura d’aquest sant és molt antiga i interpretada diferentment arreu del món. A partir del segle XIII, amb les croades, sant Jordi representava un personatge que matava musulmans en la defensa del territori.
Com passa en la cultura, com a element dinàmic, aquesta llegenda ha anat evolucionant adaptant-se a la realitat canviant i, en l’actualitat, desapareix aquest motiu inicial, prenent força l’amenaça d’un poble per part d’un drac.
Precisament perquè considerem que la cultura evoluciona tal i com ho fan els pobles, defensem que ha arribat el moment d’aplicar perspectiva de gènere també a aquesta llegenda, per evitar caure en el sexisme tendenciós i comú que sol transitar en la subtilesa, i d’altres vegades sense pudor, dels contes.
De nou, ens trobem davant d’una història que de forma sublim, i aparentment inofensiva, ens presenta els dos estereotips de gènere. Que casualment (no sé com ens ho fem les feministes, que sempre trobem casos per tot arreu) coincideixen amb els que la mateixa societat capitalista-patriarcal alimenta, reprodueix i perpetua.
D’una banda, una princesa -prototip femení- que es presenta sota la protecció paterna, de tarannà dolç i vulnerable. Un personatge indefens pendent de ser devorat i amb un destí del qual no pot escapar per si sol.
D’altra banda, el príncep, com a prototip masculí, que ens presenta la fortalesa, la negació dels sentiments i emocions -en cap moment mostra por davant l’enfrontament amb el drac- i que té com a motivació vital la salvació de la princesa.
Per què no repensem el conte? Com podríem adaptar aquest conte per tal que reflectís el model social igualitari cap al que volem tendir?
Podríem dotar la princesa d’eines d’autodefensa que la fessin valenta i autònoma? Podria sant Jordi mostrar la seva vulnerabilitat o por davant del drac? O, encara millor, podria ser una Jordina o el drac, una dragona? I si la dragona fos en realitat la defensora del poble i la croada contra ella hagués estat conseqüència de les males llengües que li volien mal i la trama del conte fos protegir-la?
I, posades a repensar contes, podríem repensar també la nostra quotidianitat. Com seria si regaléssim roses als homes i llibres a les dones? Encara millor, com seria si, enlloc de roses, regaléssim rosers i totes les persones poguéssim gaudir del plaer de la lectura i el coneixement?
Com amb tot, és simplement posar atenció i consciència. Activar-nos com a subjectes creadores de cultura que ens permet avançar i evolucionar i no caure en el folklore. Que ens permet viure’ns en la història present i ser-ne partícips. Com amb tot es tracta de deixar de ser espectadores i espectadors per començar a ser actors i actrius de les nostres vides, de la nostra història. Repensant els contes, repensem la història. Canviant la quotidianitat, transformarem la societat.
L’autora és militant d’Arran i coordinadora del Grup Municipal de la CUP
